És l’acord del Botànic un pacte pel medi ambient valencià?

12/06/2015

Medi Ambient, Política

Ens estalviarem la crònica d’uns dies convulsos i direm que, simplement, l’esquerra valenciana ha arribat allà on havia d’arribar: a un enteniment i a un pacte de mínims que han batejat com “L’Acord del Botànic”. Benvingut siga l’acord, i el document, però… Què hi ha del medi ambient? Es traslladen les propostes ambientals dels partits a l’acord programàtic?

El verd, decorat o actor principal?

El verd, decorat o actor principal?

La resposta, malauradament, és que ho fan de forma parcial. Tot i que Compromís té un component verd potent i molt visible, que tant Podem com el PSPV-PSOE comparteixen en gran mesura (en base a coincidències programàtiques i votacions conjuntes la passada legislatura), els objectius consensuats disten molt dels programes per separat del tripartit. Mònica Oltra, al #ValenTuits, em va dir que era extraordinàriament complicat entaforar el medi ambient als debats electorals. N’estic segur, com també ho serà que s’hi parle a unes negociacions d’alta tensió. Però és que a les set pàgines no es menciona ni una vegada –ni una!- el canvi climàtic. I això, perdoneu-me, és absolutament inconcebible a un xicotet país mediterrani com el nostre, per al qual l’escalfament global implica una sèrie de conseqüències catastròfiques: més fenòmens meteorològics extrems, sequera, desertització, degradació del litoral, pèrdua de biodiversitat, augment dels incendis, propagació de malalties tropicals o empitjorament de la qualitat de l’aire, entre altres. Som molt vulnerables, i o actuem ara amb decisió o ens en penedirem.

Però anem al document (podeu consultar-lo ací). Les úniques referències clares al medi ambient (en un sentit ampli) són la introducció i els dos primers punts del quart apartat.

4. Nou model productiu

El desplegament d’un nou model productiu és un requisit per a l’eixida de la crisi i la generació de benestar a llarg termini. Ha de basar-se en el coneixement, la recerca i el desenvolupament innovador i articular-se sobre el principi de sostenibilitat (social, productiva, ambiental, política).

1. Apostem per la reindustrialització de la nostra economia, per la recuperació de l’agricultura valenciana, per l’impuls d’un turisme sostenible i de qualitat i per un model de comerç equilibrat que done suport al comerç de proximitat.

2. Impulsar la transició ecològica del model productiu amb especial atenció a l’eficiència energètica, impuls de les energies renovables, la gestió sostenible de residus, la utilització eficient de les matèries primes i la logística intel·ligent que minimitze l’impacte en el medi ambient.

Si som honestos, podem encabir la lluita contra el canvi climàtic al segon punt. Però cal visibilitzar-la i explicar cap on anem. Lluitar contra el canvi climàtic no és un llast a la recuperació, no és un cost afegit, sinó la millor forma d’eixir de la crisi, el mecanisme que ens permetrà crear nous nínxols de treball verd estable i de qualitat. En canvi, no trobem per cap lloc el necessari canvi de gestió dels nostres espais naturals (poc de turisme sostenible i de naturalesa farem sense pols d’atracció), ni a nivell de legislació autonòmica (Parcs Naturals i demés), ni europea (LIC / ZEC / ZEPA) ni mundial (som, junt a Múrcia, l’única comunitat autònoma sense Reserva de la Biosfera). Estem a l’any internacional dels sòls, tenim un problema gravíssim de desertificació (en marxa i potencial) i tampoc s’hi fa cap esment, tot i que és bàsic mitigar-la per a poder recuperar l’agricultura. Ni pruna de biodiversitat o espècies invasores (la gestió de les quals costa una autèntica fortuna que augmentarà els propers anys), ni tampoc –i ací sí que m’he sorprès- del bosc. Res del PATFOR, que comptà amb una ferma oposició, res d’incendis (i mira que es presten), res de desenvolupament rural lligat a la gestió dels ecosistemes forestals.

Estic molt content per l’acord (al qual crec que hi falta, llàstima de la injusta barrera electoral, Esquerra Unida). Molt. Crec que per fi tenim l’ocasió d’apostar per un model diferent, per dir que no ens volem parèixer ni a Califòrnia, ni a Florida, ni a Dinamarca, sinó al País Valencià. Un País Valencià futur i a mig construir, però que ens espera amb els braços oberts perquè tot és possible i tot està per fer. I és per això em sap tan greu que no aprofitem del tot la finestra d’oportunitat que se’ns ha obert.

Certament, el document és un punt de partida sòlid, però tan sols això: un punt de partida. Estic segur que s’aniran incorporant demandes, accions, estratègies i nous apartats, com el copagament o la memòria històrica. I espere, per suposat, que entre ells estiga una visió més ampla, més ambiciosa, més valenta i més valenciana del medi ambient. Perquè un pacte parit enmig del verd es mereix alguna cosa més que set línies i uns quants tòpics de campanya electoral. Perquè sabem fer-ho millor. I perquè nosaltres, els valencians, lluitarem contra el canvi climàtic i ens estimarem el medi ambient, o no serem.

Advertisements
, ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

3 comentaris a “És l’acord del Botànic un pacte pel medi ambient valencià?”

  1. Jaume Ortolà Says:

    Andreu,
    No m’agrada el teu plantejament. Si finalment tenim una conselleria amb l’afegit de “canvi climàtic” com s’ha anunciat, crec que serà una mala notícia. Que ens hem de preocupar de veritat pel territori i el medi ambient, és una evidència. Però atribuir tots aquests problemes (des de la desertificació a la contaminació de l’aire passant per les espècies invasores o la dieta dels óssos polars!) a aquesta cosa difusa i boirosa del “canvi climàtic” o l'”escalfament global” és un error. Les bases científiques que lliguen el canvi climàtic a la llista d’horrors que ens descrius és, per dir-ho suaument, dubtosa. Amb aquests pressupòsits no es pot fer política seriosa. Dediquem-nos a cuidar el territori i el medi ambient, no a crear una nova teologia. Més Roger A. Pielke Jr. i menys Michael E. Mann.

    Després hi ha fal·làcia econòmica. Escampem la bona nova (o l’apocalipsi) del canvi climàtic perquè així crearem llocs de treball “verd” (del teu gremi, quina casualitat). No, perdona. Això és disparar-se al peu. Ja ho hem fet altres voltes. No. Creem llocs de treball que siguen productius i aporten beneficis econòmics i socials. I en aquesta productivitat s’ha d’incloure, òbviament, l’atenció al medi i al territori. Fer-ho al revés és contraproduent.

    Resposta

    • Andreu Escrivà Says:

      Hola, Jaume, i gràcies per passar-te i pel comentari. A mi m’agrada parlar més de canvi global que de canvi climàtic, però bé és cert que el gran motor dels canvis ambientals que vindran és el climàtic. Són nombrosos els estudis que relacionen el canvi climàtic (que malauradament no és cap cosa “boirosa”, sinó un fenòmen mesurable, tangible i que estem experimentant) amb la desertificació, la pèrdua de biodiversitat o els episodis meteorològics extrems; només cal llegir els resums de l’IPCC. L’evidència experimental és sòlida i, a més, els mecanismes també ho són. Crec fermament que l’única forma de fer política seriosa és prenent com a base el consens científic sobre un tema tan central.

      No és una qüestió de Pielke vs Mann (tot i que jo em quede amb el segon), i si has llegit altres articles o posts voràs que de teologia, res. No sóc amic de “packs” ideològics (no tinc cap problema amb els transgènics i entenc que el canvi climàtic és una realitat) ni de sacralitzar res. Ací ningú basteix cap religió: és una qüestió de prendre les decisions més racionals i estalviar-nos dolor i una crisi que, si no fem res, serà molt dura.

      Sobre el “meu” gremi, millor ens aniria a tots si el medi ambient fóra una part integral de la gestió a tots els nivells. Cal molta, moltíssima més “administració verda”, i no per una qüestió gremial, sinó d’eficiència i d’estalvi. Crear llocs, com dius “que siguen productius i aporten beneficis econòmics i socials”, és també crear llocs de treball verd. O és que l’ocupació en eficiència energètica d’edificis, en les energies renovables, en mobilitat sostenible o en ecoturisme no tenen beneficis econòmics i socials?

      Allò important, em tem, és saber cap on volem anar. Jo crec que hem de caminar cap a una descarbonització progressiva però decidida de l’economia, a prioritzar l’estalvi i l’eficiència, i a crear un teixit productiu socialment i ambiental beneficiós per a tots. I crec que en eixe marc, la lluita contra el canvi climàtic por ser EL catalitzador.

      Salut!

      Resposta

      • Jaume Ortolà Says:

        He esmentat Roger A. Pielke Jr. –que no és un climatòleg, sinó un estudiós de les relacions entre ciència i política–, perquè és un dels que explica millor per quins motius els plantejaments com els teus no són adequats i moltes voltes són contraproduents. I ho fa sense eixir massa del “consens IPCC”. Aquests dies he rellegit algun capítol del seu llibre “The Climate Fix”. A l’IPCC sí que li retrau una cosa: presentar de manera enganyosa treballs en què ell està involucrat personalment, treballs relatius a l’avaluació de riscos de fenòmens extrems (com els huracans…). Les seues conclusions són prou clares: si hi ha més risc de danys per determinats fenòmens atmosfèrics és perquè hi ha més ocupació humana, aquest és el factor principal. Així és com ell interpreta la mateixa literatura que resumeix l’IPCC.
        Si parlem del País Valencià, si hem d’afrontar determinats problemes del territori i del medi, és perquè són problemes rellevants en si mateixos i els hauríem d’afrontar de totes maneres. Dir que “el canvi climàtic és una evidència” és quasi una tautologia. Molt bé, i què implica això? Quant canvia i com ens afecta? Això de la lluita contra el canvi climàtic com “EL catalitzador” i les crides a l’acció immediata, són les que per a mi donen un aire poc racional al teu discurs. És una classe activisme polític que instrumentalitza el nom de la ciència, i això pot acabar sent contraproduent per a la ciència i per a la política (Pielke Jr).
        Pel que fa a economia i ocupació, anem a pams. La inversió en renovables, mobilitat sostenible, etc., pot tindre beneficis o pot ser desastrosa. Depèn de com es faça. No és tot de color de rosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: