Per què cremen les marjals?

06/07/2015

Incendis

De vegades, des d’aquest blog, s’ha criticat amb duresa la manca d’informació, l’opacitat, la lentitud o la inoperància de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Pense que és una crítica merescuda i guanyada a pols, com les que mereixen rebre les decisions relatives a les polítiques d’espais protegits, residus, forest o protecció de la qualitat atmosfèrica. Tanmateix, no voldria que això –el menyspreu de l’anterior consellera i el seu equip pel nostre entorn- emboirés el magnífic treball que fan a diari centenars de professionals, tant als despatxos com al camp. Durant aquestos anys escrivint m’han contactat multitud de treballadors, també ex, i vull reiterar el meu agraïment per la confiança i per com es deixen la pell per la natura.

I per què dic açò ara, i més si el títol del post parlava d’una altra cosa? Doncs perquè he de tornar a denunciar la manca de transparència i el nul esforç divulgatiu que fa la conselleria amb el material que ja té. Fa uns mesos, a principis d’any, vivíem amb alarma una successió d’incendis a les marjals: la Marjal dels Moros, la Marjal del Puig (a gener i també a març), a Rafalell i Vistabella. Ací teniu una fotografia que vaig fer a les restes de l’incendi de la Marjal dels Moros (Sagunt-Puçol) uns dies després de l’incendi.

marjal dels moros sagunt puçol

Vaig pensar aleshores en escriure un post per tractar d’aclarir un poc de quin tipus d’ecosistemes estàvem parlant i de possibles causes i condicions que afavorien el foc (negligències, sequera, sobreexplotació d’aqüífers, interessos econòmics…). Tanmateix, bussejant per la xarxa –i no des de la pròpia web de conselleria, que consulte sovint- vaig entropessar amb un completíssim informe tècnic elaborat per la CITMA: Los Incendios en Zonas Húmedas. Posibilidades de Gestión.

incendis zones humides

A les seues vint-i-cinc pàgines s’hi fa una anàlisi detallada dels perquès dels incendis a les zones humides, dels seus efectes sobre l’ecosistema i de quines són les formes més eficients de gestionar-los i prevenir-los. De la introducció em quede amb dos parelles de gràfiques, que comparen el número i superfície d’incendis a zones humides i incendis forestals al període 1993-2010, així com les diferències mensuals i estacionals que s’hi poden observar.

zh1 zh2

Especialment important, i més enllaçant amb l’origen d’aquest post, és comprovar com gairebé el 75% de la superfície cremada a incendis a les marjals correspon als mesos d’hivern (gener-març), el que presenta una dinàmica estacional completament distinta dels incendis forestals, amb el seu màxim als mesos d’estiu. A més, i com es comenta a altres parts de l’informe, la intencionalitat és molt superior als incendis de marjals. A banda, però, també s’ha de dir que tot i l’oscil·lació a la superfície cremada anualment, sí que es posa de relleu un alarmant augment del número d’incendis per any des de 1993.

Puc no estar d’acord amb algunes línies marcades al document (com per exemple que en comptes de tractar de minimitzar les negligències -més que possible- aposte per la gestió preventiva de la vegetació), però crec que un material tècnic tan ben fet mereix no només un reconeixement, sinó el coneixement per part del ciutadà, i és per això que l’he compartit al meu blog personal. Però la problemàtica, malauradament, no s’acaba amb un informe. Cal actuar, però per a això s’ha d’escoltar, de prendre decisions, dotar als treballadors dels mitjans adequats, potenciar la investigació sobre les causes, les conseqüències ambientals i les possibles solucions, compartir resultats amb centres de recerca i universitats i, potser la peça clau, apostar per la divulgació i educació ambiental. I també, com repetisc sempre i serà ara més necessari que mai: prioritzar. Saber exactament què volem evitar i per què, i és que com voreu a les conclusions, no tot és blanc i negre. El que hem de fer no és “evitar” el foc a tota costa, per contraintuïtiu que parega, sinó gestionar el risc i vetlar pel millor estat ecològic possible de l’ecosistema, sent conscients que la marjal no és un tros de terra aïllat del món, i que per tant caldrà harmonitzar-ne els usos humans amb la conservació activa.

zhconclu

Advertisements
, , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: