Encara no és tard

Supose que no deu de sorprendre-vos que vos diga que el canvi climàtic em preocupa. Molt. Actualment (i teniu el Goodreads baix a la dreta per a buscar-ne les referències) estic llegint, entre altres textos, tres llibres sobre l’assumpte: un sobre la vessant social i econòmica (el de Naomi Klein), un sobre solucions tècniques i estratègies de reducció dràstica d’emissions (el de George Monbiot) i un que emmarca la problemàtica i aporta una revisió de les dades climàtiques disponibles fins al moment (el de Lee R. Kump i Michael E. Mann). Tots tres són molt recomanables, i tots tres m’estan preocupant més del que ja ho estava.

dire predictions

El llibre de Kump i Mann (un dels grans divulgadors del canvi climàtic a nivell mundial) és una segona edició d’un que va ser editat fa uns pocs anys. Actualitza les dades i els coneixements sobre el canvi climàtic en un estil molt visual, accessible i ben escrit. És potser el llibre sobre el canvi climàtic que estàvem esperant: igual de rigorós que un informe de l’IPCC, però molt més atractiu per al lector, i en un format que invita a fullejar-lo i llegir-lo sense por a perdre un fil conductor. El que ens diu, però, no és tan agradós: el canvi climàtic està en marxa, és una realitat i només podem evitar els efectes més perniciosos si actuem tots, i actuem ja.

klein this changes everything

El de Naomi Klein (“This Changes Everything”) confirma amb dades i amb un discurs argumental impecable que l’acceleració del canvi climàtic té molt a veure amb el lliure mercat, amb la globalització desfermada i el capitalisme salvatge. La seua tesi és que aquest sistema econòmic és incompatible amb la lluita contra el canvi climàtic i, tot i que quan l’acabe li faré algunes matisacions, produeix un desassossec indescriptible. Per què? Perquè el que ens diu que no només hem de lluitar contra un fenomen climàtic amb solucions tècniques complicades i canvis d’hàbits quotidians, sinó també contra un sistema productiu i econòmic poderosíssim, i d’instint caníbal. I fa que explicar-ho siga també més difícil: és entenedor i fàcil comunicar que cal anar a peu o en bicicleta en comptes d’agafar el cotxe, però és infinitament més complicat demanar un canvi global i sistèmic no ja dels patrons de consum, sinó de l’estructura econòmica a nivell mundial. En general la ciutadania és receptiva a l’eficiència, el reciclatge o l’estalvi puntual d’algunes matèries primeres, però parlar de decreixement o de no disponibilitat d’algunes comoditats i productes és encara, malauradament, tabú. I tot i això, o justament per això, és un llibre imprescindible.

calor monbiot

El llibre de Monbiot (sense haver-lo acabat tampoc), després d’una introducció impecable i algunes notes sobre el negacionisme climàtic, ens parla de solucions tècniques clares, amb números i dades reals. Algunes són factibles, altres no, hi ha que senzillament costen més diners dels que ens estalviaríem. La tònica general del text és que el que proposa és realitzable, però no podem demorar-nos ni un minut en començar a aplicar algunes de les idees proposades (com la rehabilitació energètica de les cases). D’aquest llibre, entre altres, he extret la idea clau de la que tot seguit vos parlaré: encara no és tard.

I és una idea que vinc mastegant des de fa anys, però de forma molt especialment des de fa uns mesos. Cada vegada m’interessa més el canvi climàtic, però no només a nivell tècnic o de les seues conseqüències a la biota mediterrània, sinó en un plànol més global. Em resulta especialment intrigant el perquè no hem trobat cap bon comunicador del canvi climàtic a Espanya, per què ens costa tant actuar, per què la muntanya d’evidències científiques no ens lleva les botes de plom i ciment que ens impedeixen moure’ns. La comunicació, òbviament, està fallant, i qui atribuïsca la paràlisi únicament a la ciutadania (els receptors) és que no entén res.

El canvi climàtic és el gran repte del segle XXI, i no va de prediccions: és una realitat tangible. Està en les nostres mans la possibilitat d’evitar les repercussions més perilloses de l’escalfament global, i de convertir aquest desafiament en el catalitzador que permetrà una transició cap a una economia veritablement sostenible i humana. I és per tot això pel que, a banda de donar-vos la tabarra per ací, he obert un blog sobre canvi climàtic, amb una idea clara: més enllà d’explicar la problemàtica, proposar solucions, sacsejar consciències, ser un autèntic pesat amb la frase clau: encara no és tard. Perquè és si pensem que tot està perdut, o que algú ho solucionarà a un laboratori llunyà, que no farem res. La responsabilitat la tenim nosaltres, i ningú més que nosaltres.

La primera història, i és que sempre hi ha un començament, és sobre un somriure a Newtok, Alaska. Passeu si voleu saber qui és i per què el seu somriure és important. Sou benvingudes i benvinguts.

www.noestarde.com

A Twitter: @noestarde_

I també tenim pàgina de Facebook

Foto:

Foto: Richard Sprenger para The Guardian

Anuncis
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: