Tres mesos després del 24-M, una visió sobre la Conselleria de Medi Ambient

25/08/2015

Medi Ambient, Política

D’acord: no arriben ni a dos els mesos des que Elena Cebrián prengué possessió de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, i a més a més estem en estiu. Però als 90 dies des de les eleccions ja hem pogut copsar un poc l’acció de govern del nou departament, els encerts i els oblits, i la veritat, m’abellix fer balanç (d’urgència i forçosament provisional) d’un govern que no és del Partit Popular. Això sí: promet un nou post als 100 dies de govern, per a avaluar millor l’evolució.

Un aclariment: més enllà de felicitar-nos pel fet de que alguna gent molt capaç haja arribat a la Conselleria, i de que previsiblement la gestió (per fi!) canviarà de rumb completament, hem de ser crítics. L’exigència és el millor regal que la ciutadania li podem fer al nou Consell. I és per això que en aquest post la cosa va més dels punts a millorar que no de prolongar les lloances de campanya i la nit electoral.

Un moment al traspàs de poders de la Conselleria.

Un moment al traspàs de poders de la Conselleria.

El nom

No m’agrada el nom de la conselleria. Bo, per a començar no m’entusiasma que Agricultura i Medi Ambient estiguen junts al mateix departament, perquè l’agricultura s’ho acabarà menjant: el poder dels agricultors, que són un lobby fortíssim al País Valencià, s’imposarà previsiblement per davant de les reclamacions ambientals. Un parèntesi: la web és http://www.agricultura.gva.es/ca, i la imatge que l’encapçala són unes taronges i mandarines i, la veritat, em pareix prou indicatiu.

Taronges i arròs, que cantava Sisa.

Taronges i arròs, que cantava Sisa. Medi… què?

Però si el fet de conviure a la mateixa conselleria ajuda a recalcar el necessari paper de l’agricultura a la conservació de la natura, i es camina en la direcció de la desitjable harmonització entre ambdós, me n’alegraré. Sobre la inclusió de “Canvi Climàtic”, per una banda estic content, però per l’altra m’agradaria encara més que hi hagués una Direcció General sobre l’assumpte (les competències estan a Qualitat Ambiental). Més important que el nom és l’acció. Per últim, el desenvolupament rural és bàsic per al país, però amb unes polítiques agrícoles i ambientals ambicioses i integrades el desenvolupament de les zones d’interior està garantit. No li trobe més trellat a la inclusió al nom de la conselleria que el d’un cert i innecessari exhibicionisme, com ha passat a altres conselleries. Ah! I jo, per compensar, li diré “Conselleria de Medi Ambient”. Per a que no se’ns oblide.

La comunicació

L’acció de la conselleria, i és malauradament aquesta una opinió compartida per més gent, ha esdevingut invisible. Els nostres espais naturals, i em dol dir-ho, tenien més visibilitat amb l’anterior DG del Medi Natural, Salomé Pradas, qui s’encarregava d’explicar tot el que feia i tots els parcs que visitava al 2.0. La vaig criticar no poques vegades, però sempre li he reconegut la tasca divulgadora que realitzà durant l’any que ocupà el càrrec. I sí: és mil vegades més important fer que no dir, però la divulgació ambiental és veritablement essencial. La conselleria no apareix per iniciativa pròpia als periòdics (més que en qüestions molt puntuals, o en entrevistes amb la consellera), a les xarxes, a les ràdios. Si s’hi parla, és per conflictes competencials (avaluació ambiental), iniciatives polèmiques explicades de forma massa ràpida (recollida del fem porta a porta), reclamacions d’associacions i entitats (agricultors) o enfrontaments a nivell autonòmic (aigua). Cal avançar-se als esdeveniments. Cal que siguen els primers que parlen del nostre patrimoni natural, de recuperació de fauna, del potencial de l’ecoturisme, de temes positius que preparen a la ciutadania per a realitzar sacrificis amb una contrapartida ambiental. Cal, i mireu que sóc poc amic jo del greenwashing i del màrketing verd, “vendre” el producte. Dir que tenim un país tan fantàstic que paga la pena conservar-lo i millorar-lo, que viurem millor si ho fem, no començar directament per restriccions d’ús i mesures que generaran, sí o sí, controvèrsia (tot i el seu impacte positiu a llarg plaç al medi ambient i l’economia, que a nivell tècnic no es discuteix). En definitiva: li cal molt d’esforç comunicatiu a la conselleria, a tots els nivells, des del primer fins l’últim escaló. Cada dia que passa sense posar-s’hi és un dia perdut sense explicar el projecte, i estic segur que hi ha entre les noves incorporacions a l’organigrama algun perfil adequat per a la tasca.

L’acció

Més lenta i menys ambiciosa del que m’esperava, tot i que el merder que es deuen haver trobat després dels anteriors consellers (Bonig, Cotino, Pons, Blasco…) ha de ser un escàndol. En això els concedisc marge i els disculpe per avançat, i no sé si voldria estar a la seua pell. Però no ho disculpa tot, perquè després de tants anys el que els ciutadans hem d’exigir és que entren amb les directrius ben marcades, les idees clares. Han tingut un mínim de quatre anys per a preparar-se per a l’u de juliol de 2015, i certament és impossible aplicar un programa electoral en un mes (ni en quatre anys!), però sí que es podien haver més fet coses, i haver plantejat allò que anàvem a fer, ni que fóra per crear la sensació d’estar a ple rendiment. Acostem-nos a alguns exemples.

  • Per començar, jo no sé què passa amb els directors de parcs naturals: es mantenen els que tenia el PP, amb una manifesta manca de formació? Els han cessat? En cas negatiu, a què esperen? En cas afirmatiu, qui dirigeix els parcs ara? I més encara: per què no s’ha comunicat (o si s’ha fet, ha sigut de forma insuficient), i per què no s’ha convocat ja el concurs per a les noves places? Més enllà de la direcció dels parcs: per què no han posat en marxa un pla de xoc per a redactar aquells Plans Rectors d’Ús i Gestió (PRUG) que falten en els nostres espais protegits? Un parc sense PRUG és més vulnerable, i es troba en un estat de provisionalitat intolerable. Era molt fàcil, tot i l’opacitat de l’anterior govern, arribar a la conselleria el primer dia amb una llista del parcs naturals als quals els calia una revisió (o redacció des de zero!) del PRUG i també dels PORN (Plans d’Ordenació de Recursos Naturals). Jo vaig elaborar eixe llistat fa mesos, per compte propi, i no entenc per què no s’ha identificat com una acció prioritària de la conselleria (no suposa un cost extra i és extraordinàriament fàcil de comunicar, a banda de constituir una reclamació ecologista de fa anys). La redacció pot durar mesos (cal compatibilitzar usos, delimitar àrees, i després ve l’exposició pública, etc), però l’inici del pla de xoc és instantani. Ah! I què passa amb Sierra Escalona? De moment només sabem que fa unes setmanes un diputat de Podem (Antonio Estañ) preguntà pel seu PORN i l’estat de la declaració, en punt mort des de 2006.
  • A una entrevista al Levante-EMV (16/08/2015), Cebrián contestava que li pareixia molt prematur parlar de modificar lleis ara. Personalment se m’acudeixen moltes que caldria abordar quant abans millor (vigents o per redactar), perquè quatre anys se’t poden fer curts, però una candidata ideal és la 11/1994 d’Espais Naturals Protegits. Més de vint anys després, ha demostrat ser una ferramenta potent i utilíssima, però els pedaços que ha anat introduint el Partit Popular a la llei socialista l’han anat desnaturalitzant (i compte, que algunes modificacions les han fet mitjançant el molt tèrbol procediment de la llei d’acompanyament dels pressupostos). Només cal recordar la polèmica per la desprotecció de milers d’hectàrees l’any passat. Ens cal una nova llei d’Espais Protegits. Aplaudisc la rapidesa del DOCV (127/2015) al qual es declararen com a zones especials de conservació (ZEC) els llocs d’importància comunitària (LIC) els valuosíssims ecosistemes del Lavajos de Sinarcas, Marjal de Nules i de la meua estimada Marjal dels Moros (que anaven amb retràs, i pel que la UE ens ha imposat ja un import considerable en multes), i s’aprovaren les normes de gestió per a aquestos LIC i per a la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Marjal dels Moros. Però ens cal anar molt més lluny.
  • Sobre Vaersa, reconec certa expectació per vore com li anirà al nou director, Vicent Garcia i Llorens. Pel que he llegit i m’han tramès, les sensacions són bones, però de nou: comuniqueu-ho! Expliqueu exactament què voleu fer amb l’empresa, cap on voleu dirigir-la. És una peça fonamental per al medi ambient valencià. I en eixa línia: jo no he escoltat cap declaració sobre les imprescindibles brigades forestals (mitjans? plantilla? condicions laborals?), i m’agradaria saber-ne més.
  • De canvi climàtic, de moment, li he escoltat parlar més a Mònica Oltra que a Elena Cebrián, tot i les bones intencions de la consellera respecte al CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani) i les declaracions de forma conjunta amb Rafa Climent. I compte, que revitalitzar el CEAM és un encert, però no és exactament “lluitar contra el canvi climàtic”: és recerca. “Lluitar” és ser una pesada a les sessions del Consell, és implementar estratègies des del teu departament, és legislar, és impregnar la resta de conselleries d’eixa necessitat urgentíssima d’actuar. No ens pensem que per tindre més informes i articles a revistes estem “lluitant”: estem augmentant el coneixement, i és el primer pas, però de res valdrà si després no fem cas de les recomanacions i conclusions. Un altre símptoma preocupant és que un assumpte que està al nom de la conselleria es troba, no obstant, ocult a la web: és tan sols un dels 15 (!) apartats de l’àrea de Qualitat Ambiental. A més, és manifestament millorable: al subapartat “Conceptes bàsics del canvi climàtic” només hi ha un totxo d’una pàgina sense cap diagrama, ni enllaç, ni descarregable. Això, que no és culpa dels actuals gestors, hauria d’haver estat una de les seues prioritats. Era tan fàcil com haver-se passejat per la web unes setmanes abans, i haver detectat quines eren les seues debilitats més cridaneres. Si no s’ofereix cap material en línia per a conscienciar i educar sobre el canvi climàtic, de què val que aparega al nom de la conselleria? El canvi climàtic es un tema central al qual no podem fer tard: volem tindre els pobles mediterranis un paper central en desembre a la COP21 de París sobre canvi climàtic? Posem-nos a la feina ja amb tots els mitjans disponibles. Però ja és JA.
    arees amb

    Si no se sap on mirar, és tot un embolic trobar l’apartat de canvi climàtic a la web de conselleria. Zero referències.

    quali amb

    Una de tantes seccions, un assumpte que reclama centralitat i presència continuada a l’acció de govern.

    canvi clim

    Un totxo desmotivador i gens atractiu. I mal redactat. Vos el llegiríeu?

  • De qüestions concretes hi ha un munt. Per exemple, està treballant la conselleria en una estratègia per a lluitar contra les espècies invasores, més enllà d’accions puntuals? Revisaran en profunditat el PIR (pla de residus) i el PATFOR (pla forestal)? Han avaluat el termini per a complir la legislació sobre transparència ambiental que actualment incompleix el Consell? Es pensa recuperar el departament d’assistència tècnica dels paratges naturals municipals? S’apostarà per la prevenció de cara a la propera campanya d’incendis (quina sort hem tingut enguany!)? Hi ha hagut reunions amb la comunitat universitària, sistemàticament ignorada pels anteriors governs? Està previst algun redisseny de la web que la faça més accessible, funcional i plenament bilingüe (no vos imagineu la quantitat de contingut que està només en castellà)?

En qualsevol cas, 90 dies són pocs dies, i menys en són 55. Però alguns deures, si m’ho permitiu, s’haurien d’haver portat fets de casa. És el mínim que li podem exigir a un govern que ens ha aconseguit il·lusionar, i al qual tenim dipositades tantes esperances. Parlem d’ací 45 dies 😉

Anuncis
, , , , , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: