Ressenya: “El bosc protector”, de Ricardo Almenar

07/09/2015

Forest, Llibres

La superfície forestal al País Valencià (que no és el mateix que boscos) suma més de la meitat del nostre territori, i tanmateix en parlem ben poc. Només quan hi ha incendis, i fins i tot ni així: aleshores parlem de flames, ens llencem els trastos al cap i el debat s’extingeix fins i tot abans que el fum de la fusta cremada. Som un país descompensat, abocat al litoral, que només pensa en la costa, el mar, l’exportació i els hotels d’alta ocupació. I l’interior?

El que fa Ricardo Almenar a “El bosc protector” (Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta) és presentar-nos una proposta basada en una idea central: que els boscos, al nostre país, tenen una funció més protectora que no productiva, i que per tant hem de conservar-los més que extreure’n matèries primeres . Aconsegueix convèncer-nos?

el bosc protector almenar

El llibre s’estructura en tres parts: el “camí cap a la proposta”, l’explicació de la mateixa, i el marc històric i científic. La primera part és com un documental de Michael Moore sobre els boscos valencians, però escrit en comptes de filmat, i amb les coses bones i roïnes que això implica. És força interessant –especialment per a tota aquella gent a qui ens agrada anar a la muntanya i ens fascina la solitud i la vida vegetal i animal que allí hi trobem- el trajecte vital d’Almenar, que li conduirà cap a l’elaboració de la proposta. Tanmateix, encaixaria més en un llibre autobiogràfic (com per exemple l’excel·lent “Ecologia viscuda”, de Jaume Terradas, que em trobe llegint ara mateix), que no en la presentació d’una proposta tècnica i detallada sobre els ecosistemes forestals. El capítol pot sintetitzar-se al decàleg que hi ha al final del mateix, amb deu punts concrets i molt encertats sobre la realitat forestal mediterrània.

A la segona part, Almenar, que continua intercalant episodis vitals per a explicar la gestació de la proposta, la presenta de forma detallada –que ja ens ha anat desvetllant prèviament-, i és paradoxalment aquest el tram més fluix del llibre, al meu parer. Sorprèn, abans que qualsevol altra cosa, que no s’hi faça un anàlisi detallat del PATFOR, que és el nou marc normatiu dels boscos valencians. Quins problemes presenta? Per què no és el camí adequat? Quines idees sí que es poden aprofitar? És cert que el PATFOR condensa i consagra la visió desenvolupista sobre els boscos que l’autor ha anat criticant al llarg del manuscrit fins eixe moment, però trobe que un llibre de més de dos-centes pàgines sobre el bosc valencià no pot obviar l’instrument de gestió més potent que existeix en este moment sobre el forest.

A banda d’això, a la proposta, tot i les pàgines que s’hi dediquen, encara hi queden espais d’ombra i buits per omplir. L’estudi econòmic és si més no precari, no tant en els grans números com a l’hora de baixar al detall i establir compensacions econòmiques realistes. Hi ha profusió de dades i números, és cert, però es fan en base a gravar diòxid de carboni, ús de l’aigua i la urbanització en zona inundable. Aquesta última continue sense entendre-la, donat que ja disposem del PATRICOVA (Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana) i que la construcció en zones inundables no és ja una pràctica ni comuna ni permesa (al marge de l’esclafit de la bombolla immobiliària). Sobre el CO2, les possibles taxes finalistes per al forest haurien de coordinar-se amb els altres impostos verds, a banda de que el transport, que és sobre el que Almenar proposa gravar el carboni, no és la única font d’emissions. I personalment estic molt a favor de taxes sobre el carboni, o fins i tot d’un “crèdit” d’emissions de diòxid de carboni, com proposa George Monbiot. Per això mateix trobe que, en cas d’implementar-se la proposta, hauria d’inscriure’s en un marc general de redefinició de fiscalitat verda i redistribució d’impostos recaptats.

En qualsevol cas, Almenar aconsegueix convèncer-nos (tot i que al meu cas ja estava convençut des d’abans de llegir el llibre, perquè és un tema del qual es ve parlant des de fa temps al camp del medi ambient). Que cal compensar d’alguna forma les externalitats positives és quelcom llargament assumit en economia ambiental des de fa anys, i més encara al cas de la massa forestal valenciana, on els serveis que proporciona (retenció dels sòls, laminació d’avingudes, captura de carboni, etc) són molt superiors als escassos rendiment econòmic de les matèries primeres que s’hi puguen extreure (resina, fusta, etc). I ací rau el problema del PATFOR: intenta potenciar la biomassa i les activitats extractives en comptes de repensar la nostra relació amb els boscos. L’aportació de l’autor, al meu parer, és demostrar que els números són viables (135 milions d’euros són una xifra menuda), i oferir un esquema d’estructura de l’organisme que canalitzaria la recaptació i redistribució, independent i que només utilitze els recursos necessaris per a seguir funcionant.

La Calderona, un paisatge forestal fragmentat i degradat típicament valencià.

La Calderona, un paisatge forestal fragmentat i degradat típicament valencià.

A la tercera part del llibre, Almenar contextualitza la proposta en el marc del pensament forestal des del s. XVIII, essencialment amb obres d’autors alemanys i espanyols. És realment interessant resseguir els canvis en la mentalitat dels gestors i investigadors del forest, tot i el biaix germanòfil, i veure com la retribució de serveis ambientals no apareix del no-res, sinó que entronca amb una tradició llarga i fecunda que fou segada per un mal entès desenvolupisme.

El llibre és recomanable, perquè a més són tres llibres en un: una autobiografia d’un naturalista, una proposta tècnica sobre fiscalitat ambiental, i un assaig sobre la gestió forestal. Escriure una ressenya al blog i fer-ne crítiques no indica altra cosa que el fet que Almenar ha aconseguit el que es proposava: fer-nos pensar sobre el bosc. I jo aplaudisc qualsevol contribució que faça que repensem la forma de gestionar el medi ambient, que mirem cap a l’interior, que ens plantegem com recaptar els diners necessaris per a una gestió ambiental eficaç, més encara si el tò és tan didàctic com en aquest manuscrit. Acosteu-vos-hi sense por, perquè no cal ser algú vinculat amb el medi ambient per a gaudir-ne ni entendre’l, ans al contrari: és una fabulosa introducció a les particularitats del bosc mediterrani. Això sí, li faria un últim suggeriment a Almenar des d’ací: incorporar taules i figures (les de conselleria són d’ús lliure) per a visualitzar millor dades i problemàtiques.

Una predicció final, si em permeteu. Donada la proximitat d’Almenar als nous gestors de la Conselleria de Medi Ambient, estic segur que en parlarem de la proposta en breu, i que abans de que acabe la legislatura vorem com s’implementa, si més no de forma pilot. De moment, Ricardo Almenar participarà al 5è Aplec Ecologista del País Valencià, que se celebra a Carrícola el 19 i 20 de setembre. Segur que la presentació de la proposta serà interessant, i donarà pistes sobre la receptivitat de l’administració.

Aplec ecologista Carrícola

El bosc protector (Bromera)

Ricardo Almenar

238 pp

19,95€

Anuncis
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Ressenya: “El bosc protector”, de Ricardo Almenar”

  1. Pep Murcia Says:

    Parece que no se ha implementao nada aun

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: