Per què l’Albufera sí que mereix ser declarada Reserva de la Biosfera (una resposta a AE-Agró)

01/10/2015

Espais Protegits

Al País Valencià patim molts greuges històrics, lingüístics, econòmics i territorials, però també d’ambientals. No tenim cap parc nacional i som, junt amb Múrcia, la única comunitat autònoma sense una Reserva de la Biosfera, una figura de protecció d’espais naturals que atorga la UNESCO a proposta conjunta de l’administració local, regional i estatal. La dada sorprèn més encara si pensem que Espanya és el segon país del món amb més reserves. Tanmateix, en aquest cas la culpa, lamente dir-ho, no ve de Madrid: és nostra. Durant anys l’embolic polític i legislatiu, ratllant en la vergonya aliena, ha impedit una acció consensuada i potent en favor de la única proposta ferma que s’havia considerat: l’Albufera de València.

La llum de l'Albufera és única.

La llum de l’Albufera és única.

Aquest és un espai singular, amb una diversitat d’ecosistemes (devesa, arrossar, marjal, dunes i llac) que possibilita una fauna rica i valuosíssima, així com un paisatge únic i espectacular. I tot això, cal dir, després de segles d’interacció amb els poblaments humans circumdants. I per què és important això? Perquè el que busca la UNESCO no són indrets prístins, conservats tal i com eren fa deu mil anys; el que cerquen són models de convivència de l’ésser humà amb la natura. L’Albufera, en teoria, hi encaixa.

Tanmateix, una de les organitzacions ecologistes més important del país, Acció Ecologista–Agró, acaba de fer públic el seu rebuig a la declaració. Els motius? Que “Les administracions implicades en la seua gestió haurien de centrar els seus esforços a solucionar tots estos problemes i aconseguir la recuperació definitiva d’este espai natural abans que promoure la seua declaració com a Reserva de la Biosfera, un objectiu que només perseguix potenciar la vessant turística de l’Albufera”. És a dir: que abans cal endreçar la casa i després ja convidarem als amics.

No els falta raó: certament l’Albufera ha patit un model de gestió molt millorable i una planificació ruïnosa, amb anys sencers sense Pla Rector d’Ús i Gestió; un pla que, a més de presentar llacunes i forats negres molt perillosos, fou afortunadament tombat per la justícia gràcies justament a AE-Agró. Però és que, independentment de les qüestions legislatives, l’Albufera acumula altres problemes urgents: la gestió de la palla de l’arròs (aprofite per a preguntar què passarà enguany), els abocaments incontrolats o el turisme desfermat.

L'any passat es va realitzar posar en marxa per primera vegada el Banc de Palla d'arròs a l'Albufera, una forma de tornar a aprofitar un recurs que fa no tant de temps s'emprava per a embalatges, ramat i més usos. I si usem la declaració per a potenciar estes experiències? (Foto: Cerai)

L’any passat es va posar en marxa per primera vegada el Banc de Palla d’arròs a l’Albufera, una forma de tornar a aprofitar un recurs que fa no tant de temps s’emprava per a embalatges, ramat i més usos. I si usem la declaració per a potenciar estes experiències? (Foto: Cerai)

Curs de bioconstrucció amb palla d'arròs. (Foto: casadepaja.es)

Curs de bioconstrucció amb palla d’arròs (Foto: casadepaja.es)

Però fins i tot amb això, crec que estarem d’acord els companys d’AE-Agró i jo en que el territori valencià mereix una reserva de la Biosfera. Res no explica aquesta mancança. I si hem de començar per algun lloc, quin millor que un espai on un cultiu com l’arrossar ha substituït a la marjal, i fa de suport d’aus i vida aquàtica? Quin lloc millor per a aprofundir i treballar la relació de l’ésser humà amb la natura que un parc pràcticament periurbà únic en Europa i gairebé al món? Un espai natural que, a pesar dels anys i anys d’aterraments, abocaments, eutròfia, turisme de sol i platja, encara el podem gaudir a l’any 2015. Quina millor prova de que quan volem, podem? De que el Saler és per al poble, i l’Albufera, si ens esforcem, patrimoni de la Humanitat? I si usem la Reserva de la Biosfera com a revulsiu per a capgirar la gestió del parc natural? I si és l’excusa perfecta per a posar-nos les piles d’una vegada per totes? El fet de vore la declaració com una medalla prescindible i un barroer aparador turístic depèn únicament de nosaltres, no de l’estatus per sí mateix. I alguna cosa em diu que els nous gestors, com el regidor de Devesa-Albufera Sergi Campillo, esta vegada sí que estan per la faena (a l’espera de que per fi es nomenen els nous directors de parcs naturals, és clar).

No caiguem tampoc a l’error de pensar que a la resta de reserves de la Biosfera tot és meravellós i la gestió sempre encertada. Recordem el Cabo de Gata i els horrors urbanístics, o el Delta de l’Ebre i la qualitat de l’aigua o les espècies invasores que poblen el riu. A l’Albufera li queda molt de camí per recórrer, però podem transitar-lo junts mentre demanem un reconeixement just que, no cal oblidar-ho, ens pot ajudar a anar més lluny. Encara que avancem pam a pam, companys.

Advertisements
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: