La Mediterrània front el canvi climàtic: la via valenciana cap a París

26/10/2015

Canvi Climàtic

El dia 1 de juliol de 2015 Mònica Oltra donava la seua primera roda de premsa com a vicepresidenta i portaveu del Consell, i als pocs minuts ja parlava de canvi climàtic, quan anunciava la creació del Centre de Coordinació d’Emergències. Però més important encara (minut 13:48 de la compareixença, disponible a http://www.canal.gva.es) és que Oltra avançava una trobada entre regions mediterrànies sobre canvi climàtic, a València i abans de la COP21 de París.

Mònica Oltra a la seua primera roda de premsa com a vicepresidenta i portaveu (Foto: eldiario.es)

Mònica Oltra a la seua primera roda de premsa com a vicepresidenta i portaveu (Foto: eldiario.es)

Recorde escoltar la vicepresidenta amb un somriure i una llumeneta d’esperança: per fi era un tema important, que es posava al costat del copagament en sanitat les inversions en infraestructures! Mònica Oltra, a qui vaig tindre el plaer de preguntar-li en directe en una d’aquelles trobades a un cafè que sí que són nova política –de trinca-, es creu i és conscient, pense, de com de greu és la qüestió ambiental, de que l’escalfament global és el gran repte comú de tots els països del planeta. Potser m’equivoque –i bé que sabeu que en moltes coses no estic d’acord amb ella-, però li detecte una preocupació larvada i constant que, malauradament, l’actualitat política no li deixa exhibir massa a sovint.

El cas és que la trobada mediterrània caigué, després d’eixa roda de premsa, en un limb al qual era alhora una promesa en ferm –minut 13!- i una vaguetat benintencionada sense cap indici d’esdevenir realitat. La consellera d’Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián, també ho deixà caure en algun moment, però no anà més enllà, si exceptuem les declaracions sobre la necessitat d’impulsar el CEAM per a lluitar contra el canvi climàtic. Què se sap de l’estratègia valenciana davant el el canvi climàtic 2013-2020? Tot i la joventut del departament, també es troba a faltar una reorganització de les àrees, si més no de la web, per a revertir la imatge del canvi climàtic com un subapartat d’una subàrea d’una àrea de la conselleria que sí, ho porta al nom, però poca cosa més.

El canvi climàtic, un assumpte entre molts.

El canvi climàtic, un assumpte entre molts d’una subàrea d’una àrea.

Hui, quan ja perdia l’esperança de saber res més d’eixe fòrum pre-París, els amics d’Itinerantur me mencionaven a Twitter com a resposta a un tuit d’AVEDAM (Associació Valenciana d’Educadors Ambientals) amb esta imatge.

La imatge que hui ha circulat per Twitter (i que no he trobat enlloc més)

La imatge que hui ha circulat per Twitter (i que no he trobat enlloc més)

Per fi! Però després de vore-la, i de posar-me content, he buscat i no he trobat en cap lloc informació referent a la jornada, ni tan sols una nota de premsa, o un tuit d’un compte oficial (la conselleria no té compte de Twitter, però això és un altre tema).

[IMPORTANT: vore l’actualització al final del post]

El passat novembre, fa gairebé un any, tingué lloc a la “Fundación Valenciana de Estudios Avanzados” una jornada sobre canvi climàtic (ací podeu trobar l’ordre de les xerrades i algun material), a la qual vaig assistir. Fou un dia interessant a nivell científic, perquè ajuntà alguns dels científics més brillants que hi treballen actualment, però lamentable a nivell comunicatiu, en tots els aspectes: visual, discursiu, de gestió del temps, d’interacció amb el públic. Mort per powerpoint, vaja. Allà hi havia uns 10-15 estudiants, dels quals la majoria anaven pels crèdits de lliure elecció. La resta (20-30 persones) era una mescla palmeros institucionals, conferenciants que esperaven el seu torn i personal de conselleria amb cares d’avorriment, com Vicente Tejedo.

Una bona comunicació comença per un bon disseny. Fa mal de vore.

Una bona comunicació comença per un bon disseny. Fa mal de vore.

A mi em decebé terriblement vore a gent tan valuosa –i preocupada- fent reflexions absolutament imprescindibles i urgents enfront d’una audiència desmotivada, que estava allà per compromís acadèmic o laboral. A qui anava adreçada la jornada? A ningú. A la nota de premsa (posterior), als periòdics, a poder penjar-se una medalla a la solapa de la jaqueta. El que ha de buscar el govern amb qualsevol acció sobre canvi climàtic no és fer un meeting per a gent que ja hi treballa (per a això ja hi ha altres fòrums i, per suposat, els congressos científics), sinó transformar els hàbits de la ciutadania, rebre el seu feedback, explicitar el seu compromís amb la transparència, comunicar de la forma més potent possible, innovar a l’hora de generar impacte.

Fa poc vaig encetar el projecte “No es tarde” amb l’únic objectiu d’equivocar-me les vegades que feren falta, però trobar la tecla per a comunicar el canvi climàtic. És extraordinàriament complex convèncer a la gent de que això va de bo, i de que o canviem els hàbits a corre-cuita o anem a passar-ho malament. Perquè el canvi climàtic no va d’óssos polars, sinó de que Alacant fou en 2014 la zona habitada del món on menys plogué, o dels cultius que es troben a punt de patir crisis agràries d’una envergadura que fa por, o de la salinització dels aqüífers per la degradació de les zones humides i les sequeres periòdiques. La cosa va d’ací, d’ara, i és per això que crec que, almenys, el marc escollit és l’adequat: el Mediterrani és una de les regions mundials que més patirà el canvi climàtic. I si em permeteu, allà van uns quants consells més.

  • Obrir les jornades: fa igual que siguen tècniques o polítiques, cal obrir les finestres de bat a bat i implicar des de l’inici a la ciutadania.
  • Fer activitats complementàries: exposicions i activitats per als més menuts, un cicle de cinema a la Filmoteca, una vesprada amb una cervesa a la mà en un pub i explicant de què va això de l’escalfament global.
  • Comunicar: planificar un article per setmana als periòdics, cunyes radiofòniques (les justes, que els diners van com van), introduir el tema a les compareixences de tots els alts càrrecs de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, però també d’Economia, de Presidència…
  • Disseny de qualitat: el disseny pot ser un gran aliat o un repel·lent d’assistents. Per la imatge que he penjat, va per bon camí, més encara si es compara amb la jornada de 2014, però cal insistir i valorar degudament un aspecte tan essencial.
  • Atreure talent: però no només científic. Escollir bé els ponents, portar a aquells qui millor comuniquen, i utilitzar tots els recursos a l’abast: ponències, taules redones, encontres informals, projeccions, fins i tot humor, si m’apureu.
  • Fer difusió durant l’esdeveniment: en contraposició amb el recinte xicotet i llòbrec on ens vam recloure al novembre passat (un entresuelo, a lo Escalante), i fora del qual ningú no va enterar-se del que allà passava, obrir les portes i oferir streaming, informació actualitzada i una agenda clara i amb antelació.
  • No deixar de treballar quan s’acabe el fòrum: l’única forma d’aconseguir crear una verdadera consciència de la problemàtica a la qual ens enfrontem és deixar enrere, d’una vegada per totes, la dinàmica de cimeres/jornades puntuals, per a les quals hi ha una certa expectació però on, quan acabem, entropessem de sobte amb un penya-segat mediàtic i institucional. Caldrà parlar dels acords assolits, si és el cas, i les novetats presentades. Haurem de mantindre-ho a l’agenda, que arribe viu a París i, després d’això, continuar treballant. Perquè com diem molts dels qui estem preocupats i implicats, París no és cap final, sinó el principi de tot plegat. Que aquest fòrum mediterrani faça de València el trampolí per a agafar impuls al salt triple mortal de la capital francesa: ens farà falta tota l’ajuda del món.

[ACTUALIZACIÓ: Al dia següent de la publucació d’este post es publicà l’agenda de les jornades a http://www.agricultura.gva.es. A primera vista, hi ha un gran esforç institucional -no només valencià, i això és bona notícia, però també algunes mancances en els ponents. Això, de qualsevol forma, és ja un altre tema i un altre post.]

Advertisements
, , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: