Cent dies de Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient: un repàs als encerts, els reptes i les mancances

01/11/2015

Política

Sí, ho sé: els cent dies van passar fa un parell de setmanes, però alguns embolics professionals (que espere poder contar-vos properament) m’impediren escriure un post que alguns m’he reclamat en persona o en privat per les xarxes socials. I el cas és que, tot i que ja vaig escriure alguna coseta en estiu, hi ha una certa convenció política i social sobre la conveniència d’avaluar l’acció de govern quan es compleixen els primers cent dies des de la presa de possessió. Més encara quan la consellera, Elena Cebrián, demanà a la presentació de Samaruc Digital –amb un to proper i conciliador- que no jutjàrem eixos primers tres mesos. Entenc què vol dir la consellera, i té la meua comprensió i suport per com s’haurà trobat la casa”, i l’esforç titànic que caldrà per endreçar-la, però ho vaig fa un temps i ho repetisc ara: l’exigència és el millor regal que li podem fer al nou Consell. Perquè exigir no és criticar sense més: és entendre les circumstàncies, les possibilitats d’actuar i, en funció d’això, exercir de ciutadania crítica, participativa i constructiva.

Ací van doncs cinc encerts i cinc mancances que he detectat en estos primers mesos de govern. Per un biaix que espere que em perdonareu, me centraré més a les qüestions ambientals que no a l’àmbit agrícola i ramader.

Els encerts

  1. Les persones: no conec a tots els implicats, però sé de fonts fiables –o de primera mà, en alguns casos- que a la nova conselleria hi ha molta gent als càrrecs de responsabilitat que se la coneix pam a pam, amb formació i experiència suficient per a garantir que la gestió té unes bases sòlides. Això, òbviament, no implica cap “xec en blanc”, ni que no se m’acudesca gent valuosíssima que no ha trobat un merescut paper dins de la Generalitat, però sí la tranquil·litat de saber que hi ha una maquinària darrere capaç de fer funcionar de forma eficient l’administració.
  2. El to conciliador. La consellera té punts millorables –d’això en parlarem més avall-, però un dels seus punts forts és el to conciliador, optimista i esperançat que usa. Transmet bon rotllo i té sempre el somriure a la boca, i parle del tema que parle sempre incideix a l’acord i el diàleg, al fet d’escoltar a tots. A més, intuïsc que el fet de ser una professional amb anys d’experiència en el camp la fa dubtar més que no prendre decisions inapel·lables, perquè com més en saps més conscient eres de tots els factors que cal avaluar abans de decidir qualsevol cosa. I això, front a l’apisonadora Bonig, és una autèntica benedicció. Per últim, sé que Julià Álvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, també té una agenda molt atapeïda de jornades i reunions amb tècnics i entitats locals: tot esforç per explicar l’acció de govern i trobar punts de consens és poc.
  3. Les avaluacions ambientals: primera disputa competencial resolta, i a favor de la conselleria de Cebrián. He discutit amb amics i ex-professors d’ambientals sobre l’assumpte, i tot i que és una qüestió complexa que té moltes aristes, i que no és el mateix debatre-ho amb biòlegs que amb arquitectes, trobe que l’exigència del departament ambiental era justa. Ací en parlí una mica més.

    El titular de la Cadena Ser sobre la disputa de les competències ambientals.

    El titular de la Cadena Ser sobre la disputa de les competències ambientals.

  4. Els informes ambientals. Al marc d’una jornada sobre mediació en conflictes ambientals, organitzada pel Col·legi de Biòlegs, Dèlia Álvarez, Directora General de Prevenció d’Incendis Forestals, va anunciar que està entre els seus objectius redactar els informes sobre l’estat del medi ambiental valencià que preveu la llei que no s’han fet mai, així com elaborar un sistema d’indicadors també previst i mai desenvolupat. Me n’alegre molt especialment perquè, fins on tinc coneixement, (deixeu-me que me tire alguna flor) va ser en este bloc on es destapà eixe incompliment de la legalitat vigent. Ho contí en quatre parts, segons anava coneixent més informació i la conselleria d’Isabel Bonig m’anava ocultant la que no sabia: primera, segona, tercera i quarta.

    informes inam

    Res del que apareix té cap cosa a vore amb el decret 97/2010. Una mostra inigualable del desgavell de la web i l’opacitat de la conselleria d’Isabel Bonig

  5. Bons símptomes als espais naturals: a poc a poc, però hem tingut algunes bones notícies sobre espais protegits (tot i algunes qüestions preocupants, com el descontrol d’enguany a la gestió de la palla de l’arròs de l’Albufera). Primer, la declaració com a ZEC (Zones d’Especial Conservació) i l’aprovació de les normes de gestió dels Lavajos de Sinarcas, Marjal de Nules i Marjal dels Moros. No obstant, cal anar més enllà i ser ràpids front a agressions al medi no recollides a ixes normes, com els “passeigs” en parapent motoritzat, que pareixen ser “al·legals” en este moment (vàrem tindre una discussió prou llarga en Twitter al respecte). També celebre –i per això n’escriguí un post- les intencions de declarar en breu Sierra Escalona com a parc natural (encara que es va saber arrel d’una pregunta parlamentària, i no per iniciativa pròpia de conselleria). I a més, a la comissió de les Corts de Medi Ambient de la setmana passada es va aprovar una PNLL (Proposició No de Llei) per a redactar i revisar els instruments d’ordenament dels espais protegits: PORN (Pla d’Ordenament del Recursos Naturals) i PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió). No entenc la necessitat d’avançar per la via parlamentària –és una qüestió que podria haver iniciat la pròpia conselleria, al meu entendre-, però celebre en qualsevol cas que se pose damunt de la taula. Més val tard que mai. Ah! I a la mateixa comissió, es va desvetllar que es treballa en una revisió de la llei d’Espais Naturals Protegits, la 11/1994, després dels pedaços amb voluntat de porta del darrere que introduí el PP. Ja era hora!
Un parapent motoritzat passant a ras de vegetació i a una zona sensible per a l'avifauna a la Marjal dels Moros, esta tardor.

Un parapent motoritzat passant a ras de vegetació i a una zona sensible per a l’avifauna a la Marjal dels Moros, esta tardor.

Les mancances i els reptes

  1. El fem: el gran problema. Gestionar els residus és un marró del quinze (disculpeu-me la franquesa), vos ho puc assegurar. No hi ha una solució màgica, i l’eliminació de l’alternativa de les incineradores –ens agrade o no- resta opcions de tractament. És car, complex, involucra a moltes parts i presenta molts problemes potencials. Ninguna solució es bona, excepte reduir al màxim la quantitat de deixalles a tractar. Sé que és una de les prioritats de la conselleria, i durant estos mesos s’han llençat globus sonda per a avaluar les respostes de la població i municipis. Però més enllà d’això, cal una visió de conjunt i la definició clara de cap a on volem arribar. Una vegada marcat, el camí serà igualment difícil, però el pitjor que pot fer el departament ambiental és fer la de la indefinició el segell de la seua gestió de residus.

    Abocador Dos Aguas

    L’abocador de Dos Aguas, València. (Autor: Kai Försterling; Font: EFE)

  2. Una inexplicable: continuem sense directors de parcs naturals. Als que hi havia, del PP, els van fer fora tan bon punt arribaren al govern, però això no ha ixit als periòdics (exceptuant una referència al Levante-EMV de l’1/11/15), i no entenc per què. Quan Compromís –que controla la conselleria- llençà en 2011 la campanya “Desenxufa’ls”, que causà agres polèmiques entre alguns càrrecs i simpatitzants, quatre dels 13 “enxufats” eren directors de parcs naturals (no està en línia i ens hem de refiar de blocs i la meua memòria). Tot i que Enric Morera parlà de 15.000 enxufats, al remat la campanya, que al contrari que moltes altres de Compromís fou un fracàs, arreplegà un percentatge minúscul dels suposats endollats (i això sense entrar en qüestions de protecció de dades o de senyalar amb el dit càrrecs que ara ocupen militants del govern bipartit). Però on volia arribar: si tan clar estava que era gent sense formació ni experiència suficient, i que només estaven allà per endoll gràcies a la seua fília al PP, per què no anunciar en premsa i amb insistència que s’han cessat els directors de parcs? Per què no presentar-ho com el compliment, en certa mesura, d’una promesa electoral? El cas és que els parcs funcionen, perquè hi treballa dia a dia gent extraordinàriament professional, compromesa i que s’hi deixa la pell. Això no vol dir, però, que no hi calguen els directors: el que ens diu és que no calien els d’abans. Un director de parc natural ha de fer alguna cosa més que reunir-se amb els agents implicats i retre comptes a la Conselleria. I per suposat, que ser militant d’un partit polític. Però això és un altre tema
  3. Crec que, sens dubte, l’assignatura pendent continua essent la comunicació. S’han trobat un panorama desolador als calaixos i arxivadors, no hi ha recursos, ni personal, ni diners, i tot i la professionalitat dels gestors, les estan passant ben magres per a poder fer tot allò que pretenen. I justament per això és cabdal una bona comunicació. La qüestió no és vendre fum donat que no tens res a vendre, sinó justificar la importància d’allò que vols fer per a aconseguir marcar agenda, un espai al debat polític i recursos financers. A les xarxes socials, en contraposició a altres àrees de la GVA, pràcticament no hi ha informació de què fa la conselleria (cap DG de l’àrea ambiental té Twitter, no hi ha tampoc compte de la Conselleria –exceptuant els temàtics de GVAparcs i el del CEACV- i la consellera es prodiga molt poc al 2.0), als periòdics ha desaparegut i la pàgina web és una autèntica monstruositat, per poc funcional i pel disseny repel·lent. Molts professionals del sector preferim buscar a Google restringint al domini gva.es que no utilitzar la web agricultura.gva.es, a la qual, a més, li cal un esforç enorme també en normalització lingüística. El mateix passa amb els cartells d’activitats a la natura, voluntariosos però disfuncionals, i amb altres aspectes de l’activitat virtual i també de la 1.0 del departament. Hem d’anar un pas allà, i de la mateixa manera que a la ciència actual es parla (i és un debat encès i apassionant) de ciència oberta, ciència ciutadana, d’abandonar les torres d’ivori, de divulgació a tots els nivells i d’altres vies de comunicar ciència, els càrrecs de conselleria han d’assumir que no són només gestors, sinó que transmetre allò que fan forma part també de les seues responsabilitats i el seu treball. Que no poden delegar tot en els gabinets de premsa, en mitjans amb sensibilitat o en la voluntat del ciutadà d’escorcollar tot i els impediments burocràtics. Construir una administració participativa –un dels eixos del pacte del Botànic- demana molt més que fer l’acte mecànic d’obrir les portes: d’acord, hi entrem però… cap on anem? Que es fa en cadascuna de les habitacions? Demana, en primer lloc i abans que cap altra cosa, una ciutadania informada i un afany innegociable de proporcionar eixa informació sense opacitats i amb totes les facilitats possibles, i de forma que tot aquell qui vullga puga accedir-hi.

    És atractiva i útil la informació de la web de Conselleria sobre el canvi climàtic?

    És atractiva i útil la informació de la web de Conselleria sobre el canvi climàtic?

  4. Canvi Climàtic: les properes jornades (el 6 i 7 de setembre, i una explicació d’on venen ací) les veig més com un impuls conjunt de la Generalitat que no d’un departament en concret, potser també perquè a qui primer vaig escoltar parlar d’elles fou a Mònica Oltra. Espere que representen una empenta per a l’acció de la GVA front a l’escalfament global, que s’hi parle de l’oblidada Estratègia Valenciana Davant el Canvi Climàtic 2013-2020, que siga un èxit d’assitència i que aporte elements al debat de París. Mai farem prou contra el canvi climàtic, no amb les previsions actuals. I de moment estem fallant en tot. És un repte tan monumental que és impossible adjudicar la responsabilitat de fer-li front a una conselleria només, ni molt menys. Però sí que té la capacitat de liderar, d’empentar el govern un pas més allà, de convèncer als seus companys de la gravetat de la situació. Cal posar-s’hi ja, perquè, a més, lluitar contra el canvi climàtic és també fer-ho a favor d’un món millor.Canvi climàtic cimera món millor
  5. Boscos, VAERSA i espècies exòtiques: Fa poc vaig escriure una peça per a El País sobre les espècies invasores. Tot i que des de conselleria se m’assegurà que érem pioners, no me val saber que la legislació valenciana era capdavantera al 1995, com de res ens serveix un ordinador d’aleshores en el món actual. Necessitem adaptar-nos, renovar ferramentes i bastir una estratègia global que emmarque totes les accions relatives a un dels problemes més persistens (i cars!) del medi natural. Per altra banda, me comença a preocupar no escoltar parlar del PATFOR (Pla d’Acció Territorial Forestal), ni dels boscos, ni de l’estratègia de l’any vinent contra els incendis forestals (compte amb el ball de les competències d’extinció d’incendis). Que no ens agafe desprevinguts, per favor. Ah, i més enllà de les notícies que apareixen cada pocs dies sobre despeses injustificables o escorcolls policials… algú sap alguna cosa de VAERSA? Sé que les intencions són bones al respecte, però amb això no hi ha prou.

    Les espècies invasores a la web de Conselleria.

    Les espècies invasores a la web de Conselleria.

I fins ací, però no vos penseu que se m’ha oblidat posar nota: sé que d’això van les valoracions dels governs, més enllà dels punts concrets. No cap dubte que la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient aprova, i jo li posaria un “” alt, o com se’n diu ara (crec), PA, Progressa Adequadament. Una nota que personalment sempre em feia sentir una mescla de complaença (ei, ha anat “bé”, progresse com toca!) i d’insatisfacció, car sempre es pot fer millor que bé, sempre es pot progressar més. I l’únic camí per a avançar és saber que pots anar més enllà, que no està tot fet ja.

Anuncis
, , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: