Què passa amb els directors dels parcs naturals?

26/11/2015

Política

Durant els mesos que porta en marxa la conselleria d’Agricultura i Medi Ambient hi ha una qüestió que en este blog he tractat amb insistència: què passa amb els directors de parcs naturals? Fa relativament poc sabérem, gràcies a una nota al marge d’una notícia del Levante-EMV, que els directors de l’etapa anterior no estaven ja al seu càrrec. És a dir: que portem des de juliol (aproximadament) sense ningun cap visible dirigint els nostres espais protegits més valuosos.

Abans que res, això sí, una brevíssima recapitulació de com hem arribat fins ací. El PP utilitzà els llocs de directors per a col·locar, fonamentalment (també hi havia treballadors competents), a militants i persones amb afinitat amb el partit, però sense cap mena de formació ni experiència. Com que això grinyolava amb la figura de “director-conservador”, el PP forçà un canvi legal per a que foren denominats “dinamitzadors” dels espais protegits. Tota l’oposició manifestà el seu desacord, i Compromís fins i tot va fer bandera i els va senyalar públicament com a “enxufats”. Estava clar que la situació es revertiria amb el nou govern, però… com?

Des de la presa de possessió del nou Consell, distintes notícies als mitjans (juliol, agost, octubre) han donat compte d’una idea: els nous directors seran “professionals” capacitats i s’obrirà un concurs per a seleccionar-los. Això era una bona (i esperada) notícia, però als retards constants a la convocatòria del concurs s’hi afegia la incertesa de quina seria la seua forma final, qui podria accedir i la resta de detalls.

El cas, però, és que esta setmana hem sabut –segons conta Marta Hortelano a Las Provincias– que s’obrirà la possibilitat de que el personal docent puga presentar-se als llocs de directors de parcs naturals, així com a subdirectors generals i caps de servei només (recalque: només) a la conselleria amb competències ambientals i d’agricultura. A la resta, no, segons figura a l’esmena de la Llei de Mesures Fiscals que han signat els tres partits del Pacte del Botànic.

IMG-20151123-WA0003-2

Més enllà de les reaccions d’alguns sindicats, que senyalen que Compromís, que controla la conselleria, recapta molts suports i quadres de la docència i per això obri la porta a fitxar “els seus” (i tot i que és certa l’afinitat, és al meu parer simplificar massa), cal plantejar-se per què s’introdueix esta esmena, donat que és realment inquietant per als qui ens dediquem al medi ambient.

Actualment els parcs naturals els porten tècnics: si abans ja estaven saturats, imagineu-vos ara. Gràcies a la seua professionalitat i dedicació, l’impacte de les retallades i l’eliminació dels directors ha passat relativament desapercebuda per al visitant (en alguns llocs més que en altres). Tanmateix, tota la conselleria està al límit ara mateix, i no hi sobra personal. Si volen que els llocs de directors els ocupen funcionaris (i per tant estalviar-se dotze “alts càrrecs” –que no ho són en realitat-, i complir promeses electorals), a la pròpia conselleria van molt magres de gent. Els han de buscar fora. On? Allà on hi ha possibilitat de trobar treballadors amb una certa formació en medi ambient: la docència.

Tot i que pareix una decisió lògica donades les circumstàncies, personalment em sembla una errada monumental i un menyspreu gravíssim als professionals del medi ambient (i compte, que potser d’ací uns dies hauré de rectificar –tant de bo!- si apareixen noves informacions). Em vaig treure el CAP, he donat classes i tinc molts amics i coneguts que ho fan. No s’assembla en res (repetisc: en res) a gestionar un espai natural. Per a dirigir un parc cal no només la formació que dóna accés a la docència a l’institut, sinó haver-hi treballat, recerca, actualització constant, contacte directe amb la gent i sí, formació complementària. Conec a desenes de professionals amb anys d’experiència que farien un paper excel·lent com a directors, i em pregunte: tindran menys possibilitats d’accedir al lloc de treball que algú que desenvolupa la seua activitat en un camp completament allunyat?

I sí, també em pregunte si jo podré presentar-me i amb quins desavantatges ho faré respecte a d’altres competidors. Molts companys portem anys formant-nos i treballant al medi natural justament per a poder fer una feina tan especialitzada com dirigir un parc natural. De què val formar a professionals durant anys si després no els dones un espai laboral on desenvolupar les seues habilitats i coneixements? Jo m’he format amb els vostres impostos: quatre beques, una carrera (Ambientals), un màster (Conservació d’Ecosistemes) i un doctorat (Biodiversitat), a banda de cursos sobre patrimoni cultural, agricultura, turisme sostenible o gestió de flora i fauna amenaçada. Tot això en universitats públiques, i vos assegure que cada estudiant no és barat per al contribuent. De què val pagar eixa morterà si després no l’hem d’aprofitar? Porte quinze anys estudiant i treballant per a ser gestor del medi natural. I com jo, centenars. De veres tindrà preferència algú que haja fet la carrera i guanyat una plaça en un institut? (Dit tot això, no cal ni  dir-ho, amb el major dels respectes i admiració per una professió que m’apassiona i que considere fonamental per al conjunt de la societat).

Un xicotet incís: recorde la primera xerrada que ens donaren per a presentar-nos la carrera de Ciències Ambientals a la Universitat de València. Ens la va donar Juan Sánchez, edafòleg, i de les seues paraules recorde unes en particular: “No heu de ser l’home orquestra: heu de ser els directors d’orquestra“. Se’ns ha format per a entendre la realitat social, econòmica i ambiental (no en va teníem física, dret, ecologia, economia i geografia humana el mateix dia), i per a poder interpretar-la des d’una òptica novedosa i multidisciplinar. Seria bonic -m’haureu de disculpar el “gremialisme”- vore algun dia com a algú de nosaltres se li dona per fi l’oportunitat d’agafar la batuta (una xicoteta, per a començar) i posar en pràctica la frase que Sánchez va pronunciar fa catorze anys.

No sé si m’explique, però en qualsevol cas, les dèries d’un ambientòleg no són el més rellevant de l’assumpte . Una de les coses que més em preocupa és que només –de moment- s’aplica l’esmena a la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient. Que és com reconéixer que no tens personal, no en pots contractar i tornes a maltractar a la conselleria pobre, la prescindible, la que no importa massa. I això, en el fons, és allò que més em fot: el menyspreu –pressupostari, orgànic i institucional- al medi ambient.

Sé que és enrevessat fer un bon concurs públic, que venim d’una etapa complicada i ens han deixat despullats, que l’arquitectura legal actual és precària, i que valorar els mèrits no és sempre tan fàcil com baremar les publicacions a revistes científiques. Però nosaltres confiem en els actuals gestors. Sabem que tenen una visió distinta, en positiu i amb arrels sòlides sobre què ha de ser una gestió ambiental. Amb un procés transparent i públic ningú no ha de témer que es reproduesquen les males pràctiques del PP.

Vosaltres teniu la capacitat de decebre’ns. Ells no. No ho feu, per favor.

Anuncis
, , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: