Conselleria rectifica: què passarà al final amb els directors de parcs naturals?

En poc més d’una setmana des de l’esclat de la polèmica s’ha retirat l’esmena a la Llei de Presupostos per la qual els directors de parcs naturals podrien ser funcionaris docents, i que Mònica Oltra defensà en la seua compareixença de divendres passat. Què ha succeït en estos dies per a que la Conselleria faça marxa enrere?

Només conèixer-se les intencions de la conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, sindicats com la UGT van posicionar-se en contra, per la dubtosa legalitat i el “colador” que podria esdevenir l’esmena. Oltra ho justificà (amb una lògica coherent dins d’un relat completament errat) a la roda de premsa, i he de dir que em va contestar (cosa que li agraïsc, tot i que moltes coses quedaren a l’aire) els dubtes que li vaig manifestar per xarxes socials. La Conselleria de Justícia, que mai ho va vore amb bons ulls, ha acabat informant negativament de la modificació. Per últim, dimecres 2 de desembre la pròpia Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient ha rectificat i ha anunciat, mitjançant nota de premsa a la seua web, que la direcció de parcs naturals es cobrirà de forma temporal fins a convocar oposicions. “Para este viaje no hacían falta alforjas”, que diuen en castellà.

Tot i això, algunes consideracions rellevants, perquè la cosa no s’acaba ací.

  1. Tot i que ara s’argumente que l’esmena anava encaminada a facilitar el període de transició temporal (un atenuant), en cap moment es va dir això a l’hora de presentar-la ni defensar-la, per molt que alguns  així ho proclamen ara.
  2. Durant els dies de la polèmica vaig parlar amb molta gent: professors d’institut, d’universitat, investigadors, sindicalistes, treballadors del medi natural en actiu i també aturats… Cap ni un entenia ni l’esmena ni com era possible que s’hagueren arribat a plantejar una modificació tan grollera de la llei. I tots es sentien dolguts pel menyspreu a les seues professions. Per això no em quadra que Toni Marzo, a qui li tinc un enorme respecte professional i estic segur que lluita per la millor gestió del medi natural (ell en sap, i molt), diga ara que “Nosaltres estarem sempre disposats al diàleg amb totes les parts implicades en el procés”. La impressió que tinc és que s’ha donat marxa enrere justament pel fet de no haver comunicat prèviament les intencions de la conselleria. Les errades comunicatives del departament que dirigeix Elena Cebrián són greus, reincidents i potencialment perilloses per al seu normal funcionament. La bona notícia és que, si escolten i volen, tenen ràpida solució.
  3. Tampoc no tenia trellat promocionar a dotze docents, les places dels quals s’haurien de cobrir, i justificar la mesura com una qüestió de diners. Eixos dotze llocs de treball ixen d’algun lloc, i sempre costen diners. Per què no demanem un perfil adient directament i ens deixem de transvassaments? O per què no promocionen a personal de conselleria o Vaersa –probablement els més preparats per a exercir de directors- i obrin places a la Conselleria de Medi Ambient, que està sota mínims i amb respiració assistida?
  4. Em fa la impressió (i puc equivocar-me des de fora, ho sé) que la conselleria no ha lluitat per allò que li pertoca. Que s’ha sabut vençuda des del primer moment. Per què si no és una mesura que només s’ha aplicat a este departament? Per què són els coneixments i les habilitats relatives al medi ambient sempre els més mal·leables, a gust del consumidor? Com deia l’eurodiputat Jordi Sebastià referint-se a una altra qüestió, “Per què sempre nosaltres?
  5. No sé com s’ocuparan els llocs de forma provisional, però el cas és que han fet tard. Estem a desembre, i portem mig any sense directors de parcs naturals: més de 170.000 hectàrees no tenen al gestor que li pertoca. I ja sabien que açò passaria: han tingut temps de sobra per a pensar què fer només arribar al govern. El diagnòstic era encertat, i jo hi coincidia plenament: amiguisme i “enxufats” sense capacitat ni experiència. Però si tan clar era que el PP no tenia (o no volia posar-los) quadres en medi ambient, per què no tindre pensades una dotzena de persones capaces, formades i amb l’experiència suficient per a gestionar un període de transició? No me crec que els actuals gestors no sàpiguen nomenar, amb els ulls tancats i en trenta segons, a més de 10 professionals del medi ambient que puguen dirigir un parc natural. El problema del PP, recordem-ho, no era només el “dedazo”, sinó que posava majorment a persones alienes al medi ambient al capdavant de les nostres joies naturals. Es podia haver assumit una solució de compromís: d’acord, hem posat a gent a dit per procediment d’urgència (no volem estar mesos sense caps visibles dels parcs!), però és gent solvent que pilotarà el canvi cap a un nou paradigma al qual els directors seran funcionaris escollits per oposició. No hauria suposat cost polític (i ho saben), a l’estiu hauríem tingut directors (hi ha parcs que funcionen amb una o dos persones) i res d’açò hauria passat.
  6. Han de ser funcionaris els directors de parcs naturals? És un tema complex, que admet un debat llarg, i hi ha visions enfrontades que compten amb raons poderoses. El que al meu parer està clar és que no cal que siguen funcionaris per a evitar “el dedazo”. Es poden valorar els mèrits i capacitats sense convocar oposicions (és una obvietat), i el fet d’haver-ne aprovat unes tampoc no garanteix que no et “col·loquen” per afinitat personal (o familiar!). Vull dir: tot i que no només és defensable, sinó probablement desitjable, que un director de parc siga funcionari (però amb convocatòria pública sense exclusions), no és imprescindible si el procés selectiu es porta amb màxima transparència i els criteris són coneguts per tots i consistents. Per què no n’hem parlat, d’això?
  7. Un missatge que han repetit amb els qui conversava pel 2.0: “Rectificar és de savis”. I és que mai no és tard per a donar marxa enrere, ni que siga a base de calbots (entre els que han tingut algun efecte, qui sap, potser l’entrada anterior d’este blog).
  8. De la mateixa manera que alguns hem fet soroll per una mesura que consideràvem injusta, absurda, opaca i lesiva tant per al medi natural com per als treballadors que ens hi dediquem, m’han sorprès, i molt, alguns silencis ensordidors. Cadascú sap per què parla, i per què calla.
Anuncis
, , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: