Comunicació ambiental: hi ha algú a l’altre costat?

És increïble la manca de (bona) comunicació ambiental per part de les institucions que patim al País Valencià des de fa anys, i és especialment sagnant al cas del 2.0. Dins d’este món, destaquen els cartells que fa conselleria per a anunciar esdeveniments o activitats als parcs naturals. Habitualment, estos cartells es difonen per part del Twitter @GVAparcs. Com que la conselleria d’Agricultura no té compte propi, tot es canalitza per @GVAparcs (bo, i una xicoteta part pel residual @GVA_CEACV, amb 276 seguidors i una activitat molt limitada). El primer problema és el número de seguidors, poc més de 2300, quan altres comptes institucionals (distintes conselleries, IVAJ, emergències, etc) superen amb facilitat els 4000 o 5000. Però això no és el més important, i ací ve la segona errada: els missatges no tenen “ànima”, són sosos, moltes vegades hi ha multitud de faltes ortogràfiques i altres no tenen cap trellat. Ací un exemple recent.

 gvaparcs

El resultat? Poquíssimes interaccions i zero rellevància. La pregunta que em faig: qui porta açò? I deixeu-me dir-vos per què és pertitent fer-se-la. En primer lloc, és una qüestió de transparència institucional, i per tant tenim dret a saber si estem utilitzant treballadors de conselleria (i si estan formats per a desenvolupar la feina), o si s’ha contractat una empresa externa i, en eixe cas, a quin cost i amb quins serveis estipulats com a contraprestació. Una anècdota: a mi em contactà fa ja uns quants mesos l’empresa que duia @c_valenciana, el compte de Twitter de Turisme de la Generalitat, i era madrilenya. Em vaig quedar a quadros: de veres no teníem una sola empresa de xarxes socials valenciana capaç de vendre i promocionar el nostre territori? Per a que vos aneu fent una idea de com va la cosa.

Per altra banda, hi ha una qüestió subjacent: el menyspreu a esta comunicació 2.0 i als community managers. Val que és una professió nova que encara transita per terrenys pantanosos, i que hi ha molt de venedor de fum, però comunicar bé en xarxes no és ni fàcil, ni ràpid ni barat. No és un “bueno, i de pas penges alguna coseta en Twitter i Facebook, després dels informes i el cens de rapinyaires”. Requereix coneixements previs de l’ecosistema 2.0, certa destresa amb els mots (o almenys ser capaç de no fer cinc faltes en 140 caràcters!), atenció constant i innovació permanent. Alguns exemples: el CM d’@ExpoJoveVLC (fresc, amb referències al dia, interactiu), el de @GVA_Educacio (agenda completa, resol dubtes ràpidament i empra els DM amb trellat) o el molt recomanable de @BCN_Ecologia (serveis ambientals de l’Ajuntament de Barcelona, amb consells sobre eficiència energètica i difusió d’espais verds, entre altres). El que vull dir: darrere d’estos comptes (per suposat també als de moltes empreses, partits polítics o mitjans de comunicació) hi ha molt de treball per a adequar-se al públic, per a connectar. I remarcaque una paraula: treball. Perquè al final allò barat ix car, i si pagues cacaus obtens mones a canvi, que diuen en anglès. (If you pay peanuts, you get monkeys)

I això és exactament el que passa també amb els cartells que sol penjar @GVAparcs, i dels quals parlàvem adés: que fan vergonya aliena. Jutgeu vosaltres.

Estan maquetats en PowerPoint i evidentment no són l’obra d’un professional. Perquè és que, a més, les imatges utilitzades provenen moltes voltes dels primers resultats de la cerca de Google (i no sé com està això d’agafar imatges per a un ús institucional). I ja em perdonareu, però mantindre el “mongetes” en valencià és de jutjat de guàrdia.

goog cartells

Primers resultats per a “Recogida alimentos” en Google. Vos sona algun?

Poc a poc, i llegint a gent que s’estima això del disseny (i fa per comunicar-ho, com Xavi Calvo), he anant entenent que és un altre camp menyspreat, al qual massa vegades s’ha tirat mà de concursos i s’ha optat per projectes sense d’originalitat i amb greus mancances tècniques. Fer bons cartells és un treball complicat, però quan ho fan professionals entropesses amb meravelles com esta de César Amiguet:

 Cartell_LaFera-688x1024

El cas: que després no ens podem queixar si veiem que alguna cosa falla a la comunicació ambiental. El disseny, els cartells, la forma d’escriure, el que es comunica i com es fa, tot això projecta una imatge clara: no importa el medi ambient. A fer una cosa ràpida i arreando, que no hi ha temps per a perdre en bobaes. No es destinen recursos a fer una bona comunicació gràfica, ni a posar un professional al capdavant de les xarxes, i una de dos, o bé es carrega amb feina extra a treballadors que no haurien d’estar fent això, o bé s’està pagant per uns serveis que no assoleixen la qualitat mínima exigible. I de la mateixa forma que a l’Ajuntament de València s’ho han plantejat com una prioritat (i molts ho hem aplaudit), ja fa tard la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient per a canviar el rumb de la comunicació ambiental. Era una de les grans mancances de l’etapa del Partit Popular, i no ho hauria de ser de cap de les maneres a este nou temps que es va obrir en maig.

Advertisements
, , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: