Quinze llibres sobre l’Albufera

El dels directors dels parcs naturals no és un tema nou en este blog: l’hem tractat en unes quantes ocasions, però ara, a la fi, va camí de solucionar-se. El 18 d’abril Moisés Pérez escrivia açò a Eldiariocv:

Mientras se impulsan gestos para reivindicar el papel que debe jugar el parque natural de la Devesa-Albufera, desde la conselleria de Medio Ambiente aseguran que en “15 días o tres semanas el parque tendrá nuevo director-conservador“.

Les declaracions, del secretari autonòmic Julià Álvaro, es van fer al marc de la presentació de la nova web de l’Albufera, una ferramenta divulgativa que li feia molta falta al parc i que, tot i que celebre, espere que millore al llarg del temps.

Però retornem al tema: han passat ja les tres setmanes i continuem sense director. Més enllà de que un retard d’uns pocs dies siga irrellevant en el context de mesos de demora (que ho és), no arribe a entedre per què es fixa una data si no es té l’absoluta seguretat de poder complir el termini. Tampoc entenc com és possible que continuem, quasi un any després d’eleccions, sense directors de parcs naturals, que són un element clau en la gestió diària dels nostres espais protegits més preuats. Més encara (i açò ho he dit alguna altra vegada) quan els directors de parcs naturals eren un dels temes preferits (i no els faltaven raons) de Compromís –i d’Els Verds-Equo- a l’hora de retreure-li la deficient gestió del medi natural al Partit Popular. Eren un símbol, una icona d’una forma nociva de gestionar el territori i la cosa pública, i s’han convertit en una cosa encara pitjor: el buit, la irrellevància.

Per suposat, espere que este post quede obsolet el més prompte possible (de fet, el concurs està obert ja), i que demà mateix o a més tardar esta setmana hi haja directors de parcs. Però mentres, i com que l’espera és incerta, vos deixe amb quinze llibres per a anar descobrint el parc de l’Albufera. Ah! I també vos recorde que hui comença el període d’exposició pública del projecte de decret del Consell de modificació del Decret 71/1993, de 31 de maig, del Govern Valencià, de Règim Jurídic del Parc Natural de l’Albufera (ací el DOCV). Podeu consultar-lo a la web de la conselleria.

La millor finestra, el gran format

“L’Albufera de València: Parc Natural” és una aproximació amable, molt visual, potser el millor incentiu per a acostar-s’hi al parc. Tot i que estos llibres estaven fa uns anys per damunt dels 50€, ara els podreu trobar a París-Valencia per 3€. És una autèntica ganga! I amb una qualitat de fotos i text per damunt d’altres obres de gran format que aprofiten la fotogènia pròpia de l’espai… sense massa èxit literari o gràfic.

9788497854276

Descobrir l’Albufera a poc a poc de la mà d’un expert

Paco Tortosa no escriu només rutes sobre el mapa: les conta, i t’acompanya durant el trajecte, amb una prosa que va molt més enllà de les indicacions protocol·làries. Amb este llibre, junt amb Pepa Pròsper, dibuixen l’Albufera en base a una sèrie de circuits que es poden fer a peu o en bicicleta, i que permeten revelar meravelles ocultes del parc, com l’encisadora ruta dels Ullals, autèntics oasi de biodiversitat dins d’un espai que ja és aclaparadorament vital i divers. Imprescindible. A la llibreria de la Universitat de València  sempre està.

guia_albufera_x.gif

La vessant humana, amb la ploma de Fuster

Fuster, que ja en parlà al seu “El País Valenciano”, de 1962, va escriure un dels millors llibres que s’ha escrit sobre l’Albufera. Tendre, directe, humà, divertit, dissecciona amb precisió l’ecosistema humà que envolta el llac i l’arrossar. Un testimoni excepcional contat per un cronista inigualable.
9788476601648_04_g-451b3eda.jpg

La història ben contada, o per què el llac és dolç i no salat

De les històries del llac n’hi ha moltes, totals o parcials, però jo em quede amb el relat de Carles Sanchis Ibor, “Regadiu i canvi ambiental a l’Albufera de València”. El que era una lectura per a una assignatura de la carrera es va convertir en un viatge apassionant per la història de l’Albufera. Si voleu saber de qui és ara i quins han estat els anteriors propietaris de l’Albufera, o per què era un mar salat i esdevingué una bassa d’anguiles envoltada per arròs, aquest és el vostre llibre. Està a la llibreria de la UV.

Geografia costanera

De l’Albufera parlem quasi sempre del llac, o de l’arròs. Però també hi ha costa, i és aquesta una part essencial en la configuració de l’espai. Dos referències per entendre-la: “El litoral valencià”, de Vicenç Rosselló, on podem trobar també un context molt interessant, i els materials que publicà l’experta en geomorfologia costanera Eulàlia Santjaume en 1974: “El cordón litoral de la Albufera de Valencia: estudio Sedimentológico” (Cuadernos de Geografía, Nº14, pp 61-96). Tant el text de Rosselló com el de Santjaume són, malauradament, complicats de trobar (podeu provar sort a la Fira del Llibre d’Ocasió, on jo vaig entropessar-me’ls).

md5038242024.jpg

Vull saber-ho tot

Tot, tot, no es pot saber mai, però Vicenç Roselló, que ja havia tocat l’Albufera en altres obres, com acabem de vore, va assajar d’escriure una síntesi el 1995, “L’Albufera de València” desconec si amb la intenció de ser hereva de la que publicà el limnòleg Luis Pardo en 1942. Si haguera d’escollir un únic volum per a parlar de l’espai, probablement seria aquest: ací hi ha l’imprescindible (i més que això) sobre fauna, flora, funcionament de l’ecosistema, geologia, hidrologia o usos humans. Una llàstima que el rastre digital siga mínim (no he trobat ni la coberta!) i en format físic siga complicat d’aconseguir (el meu exemplar me costà unes quantes visites a llibreries; potser siga cosa de la tria de l’editorial, “Publicacions de l’Abadia de Montserrat”).

Fauna i flora

Si el que busquem és aprofundir en la fauna i flora, hi ha moltes referències disponibles. La primera que potser ens ve al cap és “La Albufera de Valencia: sus peces y sus aves”, d’Ignacio Docavo Alberti, i que afortunadament podeu trobar a les llibreries de saldo. Està ben editada i, tot i que no és una meravella divulgativa, és útil i curiosa, amb alguns desplegables estimables. A més, copsa l’estat de l’espai en un moment crític, el de les mobilitzacions per a salvar la Devesa (hi ha, per exemple, fotos d’edificis en construcció o destrucció de les dunes). També convé llevar-li la pols a la “Guía de macrófitos dulceacuícolas de la Comunidad Valenciana”, ara que pareix que hi ha bones notícies, com ens conta Pablo Vera, i que l’ajuntament vol aprofitar-ho per a recuperar la vegetació submergida. Sobre aus, un parell de materials interessants: de la mateixa col·lecció, “Aves acuáticas de la Comunitat Valenciana”, que presenta una panoràmica entre 1984-2004, o la monografia “El parc natural de l’Albufera y las Garzas”, editat per la Fundació Bancaixa (i que vaig aconseguir gratuïtament quan era client, tot i que ara, això de la Fundació ja sabeu que no funciona). I bo, també hi ha altres textos, com un específic sobre insectes, però ho deixarem ací.

albufera-de-valencia-LAV-9.jpg

L’Albufera explicada a l’ascensor

Un bon material de síntesi –visual, curt, entenedor- que edità la Universitat de València el 2000 (“El Parc Natural de l’Albufera”). Amb només 46 pàgines, en tapa blana però Din A4, presenta les dades bàsiques de l’espai, amb incisos interessants, com el dels cicles de la vida aquàtica a nivell microscòpic. Té una bibliografia útil i estimable. No sé si encara és possible trobar-ne algun exemplar a la llibreria de la UV.

L’Albufera en píndoles

També des de la UV s’edità recentment el primer dels volums de “La Universitat de València i els seus entorns naturals”, on hi ha tres blocs dedicats a l’Albufera, el Túria i la Serra Calderona. La gràcia del llibre és que els capítols són de quatre pàgines, amb abundants il·lustracions, i estan escrits per investigadors distints (tinc el goig d’haver-hi participat), a mode quasi de pòster traslladat a un text. Són píndoles que es poden llegir desordenadament, segons l’interès i el temps, i que a més mostren, en molts casos, el treball que es fa des dels laboratoris valencians. El trobareu a la llibreria de la Universitat.

978843708990.GIF

La frontera permeable

De literatura dels pobles que envolten l’Albufera hi ha molta (i segur que en desconec més), però em perdonareu que escollisca un llibre tan atípic com peculiar: “Las acequias de francos, marjales y extremales de la ciudad de Valencia”, de Ferran Lluch i Lluís Beltrán. No és un llibre per a llegir del principi al final, sinó per a dotorejar les ordenances i desplegar els mapes a blanc i negre. Sempre m’ha resultat fascinant la frontera boirosa entre ciutat, cultiu i marjal, i just d’això van aquestes pàgines. Amb sort el voreu a les prestatgeries de París-Valencia.

506.jpg

L’Albufera i les seues circumstàncies

El llibre d’Emili Piera “El cas de l’Albufera”, editat dins de la sèrie de Monografies de l’antiga COPUT (Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports) -sèrie a la qual tambié hi ha un altre títol molt més tècnic sobre erosió a la marjal-, té moltes virtuts. La primera, és que és un llibre institucional que no ho pareix: està pensat com un llibre d’una editorial qualsevol i no fa pudor a manuscrit amb rigor mortis, a calaix prefabricat. És a dir: es pot llegir des del principi fins al final, i no és un producte de consum intern. Tot i que probablement la difusió fóra molt limitada, això no impel·lí Piera a escriure de forma menys personal; hi projecta un estil fresc, directe, amb un lèxic que no és gens habitual en les contrades dels llibres editats per la Generalitat. Molt recomanable, tot i que és complicat de trobar.

L’arròs com a ciment del territori

Aquest llibret no va del parc natural, però és una excel·lent introducció per a entendre el cultiu que li ha donat forma les últimes centúries: l’arròs. De quan l’Alfons el Magnànim feia el seu paper… que esperem que recupere ben aviat!

636-g.jpg

L’Albufera com a conflicte

Les relacions de la ciutat amb el llac han estat sempre tibants, des de les qüestions legals, fins els aprofitaments de recursos, o el rebliment del llac per a plantar-hi l’arrossar. A el llibre: “València, l’Albufera, l’Horta: Medi Ambient, i Conflictes Socials” s’hi analitzen les relacions de la mà d’enquestes i un enfocament sociològic. Perquè no tot és reconèixer els valors naturals: també cal explicar-los, interpretar els desitjos i preferències de la gent i saber mediar als conflictes oberts. El trobareu també a la tenda de la UV.

Anuncis
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: