Un balanç del primer any del nou govern: s’ha acabat pensar només al curt termini

01/07/2016

Política

Des d’este blog hem parlat a bastament d’algunes de les mancances del nou Consell, especialment a la vessant ambiental, i tot i això, encara en podríem parlar molt més. No totes sóc culpa dels actuals gestors –ni de bon tros-, sinó també d’una combinació letal de retallades, inèrcies i absurds administratius, herència reputacional del Partit Popular (i corrupteles que s’hi van destapant), legislació incomprensible, finançament autonòmic injust i manca de mans per a fer front a l’enorme faena que hi ha al davant.

El cas, però, és que davant de l’inevitable balanç del primer any del govern del Botànic a l’àmbit ambiental, he decidit no parlar d’actuacions concretes o qüestions particulars, sinó d’un canvi que encara es nota poc, però que potser és el més important de tots: s’ha acabat el “curtplacisme”. Les decisions ja no es prenen pensant en un retorn immediat, i a la fi s’aplica allò que estudiàvem a Ciències Ambientals com el remei que guariria tots els mals: dissociar d’una vegada el tempo polític (de cicles, com a màxim, de quatre anys) del de la natura, que van molt més enllà de la legislatura.

Tot i això, és evident que no m’agrada el retard (alarmant) en moltes qüestions, des de la revisió de l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic fins al PATFOR (Plà Forestal), l’absència durant un any de directors als nostres parcs, o les problemàtiques successives (ací sí, molt preocupants) a VAERSA o la gesitó de residus. Però en moltes d’estes tardances hi jau (o així ho aprecie jo) la voluntat de definir bé les bases per al futur, el que cal fer sí o sí amb les runes que ens han deixat.

Per exemple, al cas dels directors dels parcs, i si finalment tot va com s’anuncia (oposicions públiques) no hi haurà possibilitat futura de que el PP, quan retorne al poder (que retornarà, abans o després), torne a endollar a gent sense formació ni experiència. La Conselleria ha assumit un cost (les crítiques i el parcial desgovern durant un període extens dels espais naturals protegits), i ho ha fet perquè sap que a llarg termini compensarà els valencians, per molt que ara els puga passar factura. Això sí, s’haguera pogut fer millor, amb menys embolics, i en menys temps; les coses com són.

De la mateixa manera, resoldre el problema dels residus o bastir una estratègia pròpia contra el canvi climàtic no es fa en dos vesprades, però el problema ací és que potser, si el PP retorna al comandament de la Generalitat abans d’allò previst, no haurà donat temps a assentar les noves estructures. Els populars sentiran amb quasi total seguretat la temptació de refer allò que encara estava a mig coure, i una altra vegada a començar de nou. Una mica –salvant les distàncies- com el que passa al camp de l’educació i les múltiples lleis educatives: cada govern en vol la seua.

El punt dèbil, al meu parer, ha estat la comunicació. Si s’opta per esta via de mirada llarga –i jo, amb certes modificacions, ho haguera fet- cal explicar molt, però que molt bé per què, què guanyem i què perdem, què pretenem, quin és el nostre escenari desitjat. Una sensació compartida arreu del món ambiental és que la Conselleria ha anat funcionant sense un model clar, i que no sabíem cap on caminava. És possible que alguns dels seus responsables ho tinguen més o menys clar, però si no s’explica –i no ha estat fins fa poques setmanes que s’ha començat a explicar l’acció de govern amb detall i visió de futur-, és com si no es fera, a ulls de la ciutadania, més encara quan la gestió afecta zones i àmbits allunyats de la seua vida diària.

20150630_173238

Un moment al traspàs de poders de la Conselleria.

Fa just un any assistia a la presa de possessió de la nova consellera, Elena Cebrián. Si aleshores s’haguera comunicat una fulla de ruta, com va fer en maig, potser hauríem passat este primer any amb menys sobresalts, i amb més presència política i mediàtica del medi ambient. Una mostra fins i tot feridora de l’oblit sistemàtic de la Conselleria fou com, en un extens ànalisi sobre els primers mesos del Pacte del Botànic a ValenciaPlaza (“ ¿Quién ha hecho qué del pacto del botánico?”), a l’única consellera que no es mencionava (ni una sola vegada!) era a Cebrián, ni tampoc es feia menció al seu departament. Com podia ser això? Com pot analitzar-se un govern i oblidar-se del 10%? És com si a un repàs detallat i un a un dels jugadors d’un equip de futbol t’oblidares del porter. Ningú veu res estrany? Cal dir que el mateix periòdic em va cedir una tribuna per a analitzar-ho, “La invisibilidad del gobierno ambiental”, i també tinc la percepció de que des d’aleshores hem millorat, tot i que no el suficient.

A una recent –i excel·lent- peça de Víctor Maceda a El Temps sobre el primer any del Pacte del Botànic (que no és un pacte verd, ni té el medi ambient inserit a l’ADN), “Ecografia del mestissatge”, me cridà l’atenció que la consellera Maria José Salvador (Territori i Habitatge) posara una nota de tan sols un 6 al que portàvem de mandat. “Sóc exigent”, li diu a Maceda. I eixe és l’esperit que ens ha de moure: ser exigents amb el propi pacte, que cal actualitzar i reverdir, amb l’estructura de la conselleria (que s’ha d’ampliar amb més treballadors públics), amb la faena que es fa per traslladar els reptes a la societat. Cal bastir complicitats i no enfrontaments amb una ciutadania que romandrà crítica i a la qual no se li pot fallar.

Perquè pensar en el llarg termini té eixa virtut i eixe problema: s’ha de ser un corredor de fons, s’ha de vindre entrenat. I millor començar a guanyar-se ja al públic i que ens ajuden amb crits d’ànim a cada quilòmetre en comptes de córrer en silenci, amb la daga permanent de la desqualificació sobtada per unes urnes que cada dia estan més a prop.

Advertisements
, , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: