Cinc propostes verdes per a la reunió del Consell a Torrevieja

El Consell al complet –els consellers i alguns assessors, vaja- se’n van uns pocs dies a Torrevieja, tal i com van fer fa sis mesos a Morella. Es reuniran de forma distesa, xarraran, menjaran –espere que bé, que per allà el peix i els arrossos són un autèntic escàndol- i, per si els sobra temps, ací van algunes recomanacions de coses que poden fer per la zona. En clau verda, per suposat ;

Imaginar-se el desert

El primer que els faria fer a tots els membres del Consell a l’arribar a Torrevieja seria que miraren detalladament este mapa que ha fet públic l’AVAMET (Agència Valenciana de Meteorologia).

Cmh0eADWcAA--uF

En pràcticament tot el país ha plogut molt menys d’allò habitual i sí, ells estan a eixa part roja del sud, on ha plogut menys de 40 litres en sis mesos. Si extrapolem, tindríem 80 litres a l’any (esperem que no es complisca), i, per fer-vos una idea, comencem a parlar de deserts per baix de 250 litres a l’any. La desertificació és un perill molt real, present ja a bona part del territori valencià, i que amenaça molt especialment les comarques del sud d’Alacant. Espere que este siga, en part, el revulsiu que el Consell necessita per a començar a parlar seriosament de canvi climàtic.

Visitar el Parc Natural de la Mata-Torrevieja

Vaig estar fa poc per allà, i he d’admetre –amb vergonya- que no hi havia anat mai. Vaig gaudir, a més, de les explicacions i la companyia de Juan Antonio Pujol, el biòleg municipal, qui és tot un expert i un apassionat del medi natural de la zona. Des d’ací el meu agraïment.

IMG_2769

Un color únic a la llacuna de Torrevieja

M’agradaria que el Consell es passejara per allà no només per a vore les mancances en senyalització, protecció o equipament de les nostres joies naturals, sinó també per a superar un cert “valencianocentrisme” quan parlem de zones humides. El sud del país és un territori bellíssim, sorprenent, que si estigués en qualsevol altre país seria motiu de postals i d’orgull. Fem-lo tan nostre com les imatges de l’embarcador de l’Albufera. Mèrits en té de sobra. I potencialitats per a acollir un turisme de natura novedós i respectuós, també.

IMG_2778

Llacuna de la Mata, un reservori increïble de biodiversitat

 

Aigua, eficiència i restauració ambiental: l’exemple del Clot de Galvany

Un exemple del que podem fer per a combatre els perills del canvi climàtic i alhora apostar per la conservació de la biodiversitat i el turisme de natura el tenim al paratge natural municipal del Clot de Galvany, al terme d’Elx. Després d’anys de degradació, ara hi floreix la vida gràcies a una depuració d’aigua amb estrictes controls ambientals, el que hi possibilita una bona qualitat de la marjal i l’establiment d’espècies emblemàtiques com tortugues autòctones o l’amenaçat ànec capblanc, a banda de desenes d’altres espècies típiques de les zones humides i els ambients dunars.

20151018_130922

“I l’aigua sempre vida…”

El missatge és clar: si volem, podem. Si apostem per la restauració ambiental, podem canviar les coses, perquè tenim els coneixements i les ferramentes. Si legislem en favor del medi ambient, transformem la realitat a millor. I la realitat ens ho retorna amb escreix, creieu-me.

Passejar per Sierra Escalona

El cas de Sierra Escalona (ja n’hem parlat en este blog) mereix un punt i apart, però els ho posarem fàcil als consellers. Que agafen un cotxe i vagen cap a la serra, i que parlen amb l’Associación de Amigos de Sierra Escalona y Dehesa de Campoamor, que millors guies no hi ha. Abans d’admirar el vast patrimoni natural (ben d’hora, que a migdia fa un calor difícil de suportar en juliol), que vegen per què cal ja la declaració de parc natural, que es reclama des de fa més de tretze anys: segur que no serà difícil trobar les cicatrius de les últimes agressions a la muntanya. Denúncia rere denúncia, el cost humà, econòmic i ambiental de la no declaració com a espai natural és difícil d’assumir, i el retard difícil d’entendre.

vista-de-la-solana-mar-al-fondo1

Vistes des de Sierra Escalona (foto: Asociación de Amigos de Sierra Escalona)

Abans d’anar a dormir els recomane també la lectura de l’excel·lent llibre que han coordinat Hilarión PedauyéJuan M. Pérez-García, de l’associació d’amics (ací la descàrrega gratuïta a la seua web), i que el seu president em va regalar fa unes setmanes. Un esforç col·lectiu rigorós i ben documentat per a posar en valor i donar a conèixer un patrimoni que hui, malauradament, continua sense tindre el futur garantit.

portada-libro

Recuperar la xerrada de Joaquín Araújo de fa un mes

A principis del mes de juny hi hagué una sèrie d’activitats ambientals a Torrevieja, entre les quals es trobava una sèrie de xerrades a les quals vaig participar. Fou un honor compartir taula amb Carlos Javier Durá (president de la junta rectora del PN del Fondo), Jorge Olcina (professor de la UA) i amb Joaquín Araújo. Les tres intervencions foren d’un altíssim nivell i, si no recorde mal, es van enregistrar en video. Si està disponible la gravació, seria bo que escoltaren a Olcina parlant de canvi climàtic a la província d’Alacant, a Durà explicant amb passió els valors de Sierra Escalona (n’és el president de l’associació d’amics) i, molt especialment, a Araújo, qui transmetia amb ardor i vehemència la necessitat d’estimar i aprendre de la vida a este planeta, de defensar-la i atresorar-la, de com de necessari era tornar a meravellar-nos amb el vol d’un parotet o la brillantor matinera d’un bri d’herba.

20160609_204805

Un moment de la conferència d’Araújo, des de la taula dels ponents

Deia Araújo que calia una assignatura de “vida” a cada classe, des de primària fins a quart d’Arquitectura o tercer d’Economia, i que només quan entenguérem el nostre paper en esta bola de fang i aigua que és la Terra seríem capaços de parlar, veritablement, de progrés. Ja sé que és poc realista pensar que el Consell eixirà de Torrevieja amb una secretaria autonòmica de “vida”, però si després de vore la xerrada de l’ex-col·laborador de Félix Rodríguez de la Fuente (i de seguir alguna altra de les recomanacions d’este post) hi germina una llavor verda i nova al si del govern valencià, el pas serà de gegant.

Advertisements
, , , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: