Me prenc un descans de Twitter

09/07/2016

Blog, Xarxes socials

Sempre he sabut que, un dia o un altre, acabaria escrivint de Twitter al blog. He fet llistes mentals sobre a qui recomanaria seguir, on també enumerava els motius pels quals fer-se un compte de Twitter. El que mai no havia pensat és que n’escriuria pel motiu pel qual ho faig avui: perquè me prenc un descans.

Potser vos parega una qüestió prou intranscendent, això de deixar d’usar una xarxa social durant un temps. El cas, però, és que Twitter és distint. No és Facebook, on t’hi trobes amics de l’escola i és una cambra d’eco ensordidora. No és tampoc un fòrum amb fils separats. No és tampoc un collage de fotografies boniques, com Instagram. És tot això i molt més, però sobretot és una gran conversa a la qual ningú t’impedeix participar.

twitter-cartoon-9

Hi ha una dita que diu que a Facebook tens agregats als teus amics, i a Twitter a qui en realitat voldries tindre per amics. I és en gran mesura cert: a Twitter segueixes a qui de veritat t’interessa, perquè no és una relació mútua. Tu li pares atenció i potser l’altra persona, amb el temps, també voldrà escoltar-te. Però si no, no passa res: jo llegesc a E.O Wilson o Naomi Klein perquè m’interessa el que diuen, no perquè vullga caure’ls bé. I hi ha un aspecte encara més interessant: pots arribar a persones a les quals no podries accedir de cap altra manera. Actors, escriptors, diputats, consellers, presidents, regidors, periodistes, científics d’alt nivell, molts d’ells amb tantes ganes de xarrar i escoltar com nosaltres, i amb els quals no és gens difícil acabar prenent-se una cervesa. Vos sorprendríeu de amb qui pots quedar arran d’uns missatges privats per Twitter, per no parlar de que probablement les millors ofertes de treball m’han arribat amb una menció. És absolutament meravellós i emocionant com s’alegra la gent o com t’arriben de sobte vint tuits enllaçant-te una oferta que acaba d’eixir.

Molta gent me diu que no sap com començar a Twitter, i que tot pareix complicat: com li parles als que ja hi són? Com encetes una conversa? Com fas que la gent vullga saber més de tu i et comence a seguir? No hi ha fórmula màgica, més enllà d’oblidar-te del nombre de seguidors i de la “rellevància”; moltes de les persones més interessants que m’he creuat a este raconet del 2.0 tenen ben pocs seguidors, i ni a ells ni a mi ens importa això. 

seismic_waves

A Twitter s’aprèn. S’aprèn moltíssim. Jo llegisc molt més (però que molt) des de que tinc Twitter, tant llibres (per recomanacions que m’arriben i gent de la qual me’n refie) com articles i posts. Un dia normal (en comparació amb Facebook, on penge una notícia a la setmana, si arriba) puc compartir entre 15 i 40 enllaços, bona part dels quals no hauria conegut, de ben segur, sense estar a Twitter. I també són –veges per on- els més interessants: posts de gent que en sap i dedica un temps a explicar-nos un tema, articles de mitjans poc coneguts, gràfiques esclaridores, lectures llarguíssimes quasi com xicotets llibres. Twitter m’ha fet més curiós, més crític, més obert, més dialogant. M’ha ajudat a repensar les meues postures i argumentar-les millor. I també –quin plaer- a canviar d’opinió. Perquè m’encanta seguir a gent que pensa distint, i que m’obliga constantment a replantejar-me qüestions que tenia (pensava) claríssimes. En el dubte permanent hi ha el progrés. 

twitter-cartoon-1

Una visió tecnòbofa, errada i masclista (donat que no hi ha dones) sobre la tecnologia, la lectura i Twitter

Arribat a este punt, i segons aquell post que tenia mig escrit sobre Twitter, pensava fer una llista de gent a la qui vos recomanaria seguir i perquè, però ho farem curt. Seguisc (ara) a 514 comptes, que per a alguns és una barbaritat i per a altres poquíssim, entre els quals hi ha uns quants canals d’informació institucional i mitjans de comunicació. De la resta, i amb oblits segurs, vos puc dir que en l’àmbit valencià (especialment a la política, però no només) m’agrada molt llegir a @andresboix, @arrosabanda, @ramircalvo, @almujul, @miquelet, @isacastello, @nomdedeu, @andresgreche, @violetatena, @perlhorta, @vicentmolins, @_apeudepagina, @twit_terrorist o @quicoarabi. Al periodisme i perifèries (politòlegs inclosos), a @jorgegalindo, @kikollan, @mohorte, @rterrasa, @fgarea, @obidriftwood, @kanciller, @javisalas, @grodira, @jfalbertos, @suanzes, @apuente, @bajoelbillete o @xavieraldekoa. A ciència, medi ambient i companyia, recomane a @paleofreak, @drxaverius, @sinremite, @evaalloza, @uhandrea, @multivac42, @drlitos, @edocet, @copepodo, @paciencialanostra, @pablovera_g, @preven_iiff_cv, @drvox o @carmenagustin. I en un apartat absolutament inclassificable (per a bé) o que senzillament parlen de tot i no hi ha forma d’encabir-los enlloc, @pincfloit, @perealvaro, @rourevlc, @axebra, @georgebest_, @fr_carrillo, @el_yayo, @parbolo, @errejoners, @existentialcoms, @tuices, @ruben_caviedes, @vogliamotutto, @hierro34 i @ozeiyo.

Són poc més de cinquanta comptes que han resistit molts canvis de timeline al llarg de mesos o anys, i que molt probablement en resistiran molts més. Amb molts d’ells no habitue a estar d’acord, però aconsegueixen, entre tots i gràcies a eixa distància que ens separa en molts casos, esberlar la cambra d’eco en la qual corre el perill de convertir-se tota xarxa social. Proveu a seguir a gent diferent: és increïblement i sorprenent enriquidor.

Però tornem al principi. Twitter lleva temps, fins i tot quan s’usa bé. És addictiu, perquè sempre vols contestar al que acabes de llegir (potser perquè està bé i vols assentir, potser perquè creus que està errat i t’abellix rebatre-ho), o compartir alguna frase genial de menys de 140 caràcters. També és gratificant veure l’evolució i l’impacte d’un tuit, clar. O potser no pots parar de pensar que si no entres et perdràs vint enllaços interessantíssims, com a mínim. És addictiu, cert, però tanmateix també pot arribar a cansar, perquè hi abunden les polèmiques estèrils i les malinterpretacions (res com el tò de veu per a explicitar una ironia i no una sentència), o simplement la sobreinformació i sobreopinió (no sé si existeix el terme) sobre tot.

duty_calls

I, en el meu cas, no me’n vaig de Twitter. Senzillament, vull baixar el ritme durant un temps. O intentar-ho, almenys, perquè açò és com deixar de fumar, que no saps si tindràs èxit fins que no han passat uns mesos. Per què? Perquè necessite temps: me’n falta per tots els llocs, també en estiu. Tinc en projecte dos textos llargs (i de moment ho deixem ahi, que si tot va bé ja vos aniré contant), participe al programa Pioneers into Practice del Climate-KIC, estic preparant propostes i serveis ambientals (a banda de clients que conserve en l’àmbit de la comunicació) i, a més, és la meua intenció continuar amb les col·laboracions en mitjans que mantinc i que se n’han ressentit de la manca de temps (com per exemple Saó, on ho he pogut publicar article a l’últim número).

FullSizeRender

Això implica que piularé menys, però no eliminaré el compte ni em quedaré en silenci total (tampoc deixaré de contestar privats), entre altres coses perquè continuaré compartint allò que escriga (en alguns casos, és una qüestió automàtica) o articles des de les seues webs. El que intentaré és entrar menys a l’aplicació del mòbil (potser la bateria del mòbil me dure una setmana!) o escriure l’URL al navegador. I supose que tampoc calia fer un post de mil paraules per a explicar que no vos donaré tant la tabarra per Twitter, però què li farem, si m’ho passe bé escrivint!

twitter-recovery-copy-resized1

PS: Ens acabarem algun dia els tuits? Es quedaran xicotets els 140 caràcters? Com sempre, Randall Munroe té la resposta a “What if”.

Anuncis
, , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

2 comentaris a “Me prenc un descans de Twitter”

  1. xavivars Says:

    Hola Andreu,

    Aquest és un cas d’eixa gent interessant que coneixes per Twitter. No ens coneixem en persona, però a partir d’algun retuit vaig començar a seguir-te i, durant molt de temps, has format part del meu dia a dia.

    Eixe interés per la ciència i la natura, així com la política valenciana sense deixar de banda el puntet freak, va fer que et seguira al Twitter i així com per RSS al blog.

    Fa poc més d’un any, vaig passar una temporada semblant, d’abstinència de Twitter ( http://xavi.ivars.me/bloc/2015/abstinencia-twitter/ ), però al final però per culpa de gent com tu, que sempre tenen coses interessants que dir, vaig acabar tornant.

    Siga com siga, a Twitter, al blog o a altres publicacions, seguirem llegint-te.

    Resposta

    • Andreu Escrivà Says:

      Hola Xavi! Perdona per no contestar de seguida. Al final, com has vist, l’abstinència ha estat curta, però sí que he tornat amb el propòsit d’estar menys enganxat i tractar de dir menys coses (però més interessants). Vorem si ho aconseguisc 😉

      I moltes gràcies per les teues paraules :_)

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: