Està la funció pública preparada per al s. XXI? Una història personal

Hui he anat al PROP a fer al·legacions a la borsa de tècnics de medi ambient que es va obrir al març (la primera en molts, molts anys). Tinc uns quants posts a la recàmera, però entre tot el que anava rondinant este matí i que ahir per Facebook en parlàrem, vos deixe per ací (de forma molt esquemàtica) algunes reflexions al respecte.

  1. Al març me presente a la borsa de Medi Ambient. A més de mi, ho fan altres 3000 persones. El número tan elevat respon no només a la situació econòmica, sinó al ventall de titulacions que donaven accés a la borsa, incloent algunes la relació de les quals amb les matèries ambientals és, essent benvolent, tangencial, com Medicina , Farmàcia o Veterinària. I sí, la conselleria és d’Agricultura i Medi Ambient, però la borsa és només de medi ambient. Un metge té molts més nínxols professionals; un ambientòleg –encara estem barallant pel reconeixement en igualtat de condicions a molts llocs de l’administració- té el medi ambient, i punt.  A banda, un enginyer de forests es pot presentar a esta borsa, però jo no em puc presentar a la seua (ni a la d’un metge, o un veterninari, o o farmacèutic, o un agrònom…). M’enteneu per on vaig, no? Coses de la potència i prestigi desigual dels col·legis professionals, qui sap.
  2. Fa uns dies ix (s’ho han pres amb calma) la llista provisional d’admesos. Com que hi ha tanta gent, estableixen una barrera: 10 punts a l’autobaremació (es feia quan s’entregava la sol·licitud). Si no hi arribes, et quedes provisionalment fora, tot i que t’inclouran en un futur.
  3. Els qui superàvem els 10 punts o bé entrem directament o bé (el meu cas) cal que al·leguem, donat que hi ha un desacord entre l’autobaremació i el que diu l’administració.
  4. Toca al·legar (quines dates!) i un problema és que, com no diuen què és el que no es creuen de l’autobaremació, no sé massa bé quina documentació he de tornar a aportar o com he de fer l’escrit. Segons em comentaven, sí que es pot saber on està el desacord, donat que sóc part interessada. Pèro (llegiu més endavant) tinc prou clar per on anava la cosa.
  5. La cosa anava –me la jugue- pel no reconeixement de l’experiència. L’administració vol que hages treballat allà, en un lloc homologable al que ofereix. La resta no li importa. I jo no dic que valga qualsevol cosa (per exemple, la meua experiència com a mosso a Fira València), però el sistema actual ens deixa fora la immensa majoria dels qui hem tingut voluntat d’aprendre, experimentar, conéixer, córrer món. També als qui hem estat aturats, als qui hem treballat en precari, als autònoms, als becaris. Què vull dir?
  6. Vull dir que per a l’administració no compten dos beques del CSIC i una del Ministeri d’Educació per a fer recerca al Centre d’Investigacions sobre Desertificació. Vull dir que no compten beques i ajuts d’ajuntaments i diputacions per a estudiar el medi natural (Albacete, Teruel, Vinaròs) que m’ocuparen un any i mig de treball intens (pregunteu als meus amics). Vull dir que no compten 4 anys de recerca i docència en ecologia a la universitat (compte: la pròpia universitat, i donada la naturalesa 2+2 de la beca -2 anys de becari i 2 de pràctiques- només reconeix 2 anys a la fulla de serveis prestats. Al·lucinant, perquè òbviament la Seguretat Social, a la vida laboral, ho reflecteix tot). Vull dir que no compten seminaris, xerrades, articles, llibres. Vull dir que no compten més d’any i mig d’autònom amb l’epígraf 011 (Doctor en Biologia).
  7. Però el meu cas no és únic, ni de bon tros. Tampoc és el més greujós. Des d’amics filòlegs o músics als quals no se’ls compta docència, estrenes internacionals, composicions, recerca o publicacions fins el cas –ai!- de l’empresa pública Vaersa, on la conselleria és soci principal. Tinc amics i coneguts que han treballat allà i no se’ls reconeix l’experiència, ni tan sols amb la puntuació més baixa (0,05 punts per anys). I sabeu què? Si es volia treballar en medi ambient a l’administració de la Generalitat Valenciana, durant molts, molts anys (tants anys com els que no s’havia obert borsa: 20) acabaves sí o sí a Vaersa. De fet, hi ha sentències judicials condemnant a l’empresa pública per tindre a treballadors fent de funcionaris. Doncs bé, a tota esta gent que ha treballat en Vaersa, i que probablement siga de la que més sap de medi ambient a tot el país, no se’ls computa ni un maleït dia d’experiència. Com si no hagueren fet res a la seua vida.
  8. Un apunt més sobre la puntuació. Estic a favor del requisit lingüístic. Qualsevol persona que treballe a l’administració pública valenciana (a qualsevol nivell) ha de saber expressar-se en valencià i ha de poder atendre en valencià, així com gestionar documentació en valencià. Hi ha distintes fórmules per a plasmar eixa voluntat a les bases d’una convocatòria, però al que no li trobe trellat és a que el Superior de la JQCV (que ja és qüestionable que compte 4 punts, el doble que el Mitjà) valga més que un Màster en Conservació d’Ecosistemes i un Doctorat en Biodiversitat, que junts sumen només 3 punts. I ho diu algú a qui li beneficien eixos 4 punts del Superior.

pistola alberto fabra

El resum? Que com deia Paula Simó als comentaris de la meua reflexió a Facebook: “Procesos viejunos para nuevos tiempos”. La carrera professional no és la de fa 40 anys, ni la de les professions relacionades amb el medi ambient és la de la branca sanitària o judicial. Ací els que treballem en medi ambient ho fem, o ho hem fet, en centres de recerca o col·laborant en grups d’investigació, en consultories, com a autònoms, dins d’empreses, a Vaersa, en projectes europeus, a base de beques i ajuts… Hi ha hagut poquísimes oportunitats de treballar al sector públic, si no ha estat a nivell municipal o estatal (poques places). Recordeu que conselleria ambiental hi ha des de fa poc més de 20 anys (i de forma discontínua). No hi ha una estructura consolidada com és el cas d’altres departaments (educació, sanitat, justícia o infraestructures).

Amb el requisit d’haver treballat en un lloc similar a l’administració s’està premiant, en gran part, a personal envellit, que porta molts anys dins. S’està aprofundint en l’escletxa generacional, però també creativa i tecnològica. També en la desigualtat social, perquè, qui es pot preparar unes oposicions amb garanties de treure-les en dos o tres anys? Aquell qui puga deixar de treballar (o reduir jornada) durant un periode prolongat; és a dir, qui tinga recursos suficients i una xarxa de seguretat. Es castiga als qui d’entrada ja ho tenen pitjor. I compte que no dic que la gent que ara hi treballa a la conselleria o estiga en administracions homòlogues no siga vàlida: al contrari, són excel·lents professionals. Però són pocs (falten mans!), i l’últim que entrà ho va fer fa vint anys. Han canviat moltes coses des d’aleshores, però pareix que l’administració es resisteix a caminar. 

I mentres, ens va deixant darrere a milers de persones, amb els nostres somnis, el nostre bagatge, les nostres ganes d’ajudar, de treballar, de guanyar-nos la vida. Quan li vaig respondre a Mónica Oltra sobre l’assumpte dels directors de parcs naturals, em va contestar per Twitter que havia percebut molt de dolor a les meues paraules. I Mònica, que és una persona amb molta empatia i intel·ligència emocional, ho clavà. Dolor per vore com les barreres que m’impedeixen treballar del que és la meua passió i del que millor sé fer són cada volta més altes. Dolor de vore com això mateix és el que li passa a la meua parella, a desenes d’amics, a coneguts de carn i óssos però també virtuals. Dolor de vore com el futur se’ns escola pels dits de les mans, i que per molt fort que tanquem el puny no hi ha manera de poder-lo conservar. Dolor de constatar amb impotència que no, nosaltres no som d’eixe món perquè, sabeu què? Eixe món no ens vol.

I tot i això, continuarem lluitant. El desànim no és una opció quan t’estimes el teu país, quan creus en la funció pública -perquè jo hi crec, i molt- i quan saps que allà fora calen mans per a espentar la teua terra cap a un futur (un poquet) millor. Seguirem.

Advertisements
, , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Sense cap comentari encara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: