Com NO s’ha de fer una restauració ambiental: els exemples del València CF i La Caixa

16/08/2016

Forest, Medi Ambient, VAERSA

Ben a sovint hi ha empreses que fan accions positives per a la societat o l’entorn: és el que es coneix com a RSE o RSC (Responsabilitat Social Empresarial / Corporativa). Tot i que aquesta estratègia ha estat posada en qüestió en molts fòrums –donat que en molts casos consisteix tan sols en un rentat de cara, el que al camp ambiental es coneix com greenwashing– és innegable que, si s’empren bé els recursos que les empreses destinen a l’RSC, es poden fer coses interessants. El problema, però, és que fins i tot quan hi ha una bona intenció al darrere (i no només una finalitat propagandística), les coses poden eixir malament. Veiem-ne un parell d’exemples.

El València CF i el seu “bosc” al Túria

En gener de 2013 la Fundació del València CF i l’aleshores principal patrocinador de l’equip, Jinko Solar, es van comprometre a restaurar 20 hectàrees de bosc forestal i de ribera situat a la contornada del caixer del riu Túria. Donada la més que precària situació del parc (que compta amb un pressupost ridícul i uns recursos humans i materials del tot insuficients), l’ajuda pareixia més que benvinguda, a més de lligar esport i medi ambient. Un any després, a febrer de 2014, podíem llegir açò a la web del València CF: Presentado el “Bosque Fundación Valencia CF – JinkoSolar”

 vcf

A un blog de l’ESBS (una escola de negocis llogada al club valencianista) es pot llegir açò a l’entrada on es posa el bosc com a exemple d’RSC:

El Valencia CF inicia así un proceso para convertirse en un ejemplo de sostenibilidad, mejorando su huella ecológica con el objetivo de reducirla al mínimo o eliminarla.

(…)

Finalmente todos los jugadores de la academia y primera plantilla tendrán su árbol, los aficionados y la sociedad un espacio donde compartir el respeto por la naturaleza, y todos un mejor futuro.

L’autor confon en primer lloc “petjada ecològica” amb “emprempta de carboni”, que és  només una part de la petjada ecològica i sobre el que actuaria, teòricament, un bosc que capturés CO2. I tot i això –càlculs a banda- representa una fracció mínima del diòxid de carboni que emet, directa o indirectament, el València CF. Però en qualsevol cas, el segon paràgraf és el definitori: es vol que l’espai siga un lloc d’encontre i on vore que les coses es poden fer bé i que el futur pot ser millor. Ha estat així?

Des de l’any següent a la replantació la cosa no pintava bé. L’estiu passat ja s’intuïa que havia estat un fracàs, però enguany la imatge que presenta el “bosc” del València CF és esta.

IMG_1103IMG_1105IMG_1106

I no, això és un bosc de ribera: és un desastre, per múltiples raons

  1. Primera i principal: posar molts arbres junts no és fer un bosc. Restaurar és complex, si volem que tinga èxit.
  2. Els pins –que no foren plantats pel VCF- no constituiexen la vegetació típica de ribera del curs mitjà-baix del Túria, on solen haver salzes, tamarius o xops, per posar un cas (als vídeos pareix que sí que es plantaren alguna d’estes espècies). I malauradament, pins i canyes és el que hi ha ara, donat el fracàs de la restauració.
  3. Més important encara que fer una restauració amb recursos i coneixements és fer un bon seguiment. Una de les mancances endèmiques de les actuacions ambientals a casa nostra –i en general a tot l’Estat- és la manca de seguiment de projectes i d’aplicació de mesures correctores arribat el cas. No, ací les coses es fan i ja ens apanyarem. I a més, com sabrem el que hem de millorar si no coneguem l’evolució de l’actuació?
  4. El resultat és una multitud de pins que, en breu, seran un problema en qüestió d’incendis i, com veieu, la proliferació de nou de les canyes, una espècie invasora que desplaça i li lleva lloc al bosc de ribera i als animals que l’habiten.
  5. Lamentablement, no pareix que la qüestió ecològica interessara massa a l’hora de fer la replantació: a l’àlbum de Flickr de l’Ajuntament de Vilamarxant només hi ha fotos d’alts càrrecs, personal municipal i del club, i futbolistes. Cap ni un del que es plantà que, per altra banda, m’agradaria conéixer: les riberes dels rius són zones sensibles i no es pot plantar qualsevol cosa, entre altres raons pel risc de riuades. La CHJ és ben estricta amb això.

No dubte de la bona voluntat de la fundació del València CF (la restauració i custòdia fluvial és molt necessària), ni de la il·lusió i les ganes de millorar l’ecosistema dels xiquets i xiquetes que participaren a la replantació. Però les coses s’han de fer bé, o no valdran per a res. Per acabar-ho d’adobar, el panorama és més desolador si tenim en compte que la replantació es va fer just al costat del centre d’interpretació (?) del parc, on no hi ha una oficina com a tal (el baix es llogà a una empresa d’hosteleria i ara està tancat), i el guia-tècnic (Isaac, un xic que ho explica tot fabulosament bé) et rep a un despatxet, de peu i entre mil papers. Si així està un dels dos parcs més propers a València, com no estaran la resta!

Amb diners, torrons (però arbres, pocs)

La Caixa ha posat molts, molts diners als parcs naturals del País Valencià. I s’encarrega de recordar-nos-ho: fa un temps entrí a una oficina i allà hi havia un panell amb retalls de periòdics sobre les seues actuacions d’RSC. Les destinades a espais naturals n’ocupaven més de la meitat.

caixa2012

D’entre estes accions, destaquen les repoblacions, especialment a la Calderona. Long story short, que diuen els anglesos: la majoria han estat un desastre, sense pal·liatius. Fa uns mesos vaig entropessar amb una d’elles, i la taxa d’èxit era del 0%: ni un sol arbre viu.

També és curiós que les de 2012 tinguen tan poca repercussió a la memòria anual de gestió del parc, on hi ha fotografies de quasi tot (treballs de senyalització, pedra en sec, biodiversitat…), però no del que es va fer amb diners de la Caixa.

 caixa calderona

A 2013 també en varen fer (per Rebalsadors, entre altres llocs) i els resultats són lamentables. Comentant-ho per les xarxes socials em va escriure un aleshores treballador Vaersa per privat, i em contà que part d’eixos 100.000 euros anaren a parar a dinars, material sense relació i altres qüestions opaques. Una mostra de que no només no es feien les coses bé a nivell tècnic, sinó que a més s’hi cometien il·legalitats.

 caixa2

La denúncia –que jo vaig fer per xarxes i les fotos de la qual tractaré de recuperar en breu- la portà als mitjans Acció Ecologista-Agró (i Compromís a les Corts).

 caixa ed

Conclusió

Anys després, per a què han servit estes actuacions? Potser la del València CF, al seu moment, fou un punt positiu per a l’entitat, però i ara? Què pensarà la gent del club quan s’hi trobe un pinar mesclat amb canyar sense cap atractiu estètic o ecològic? I la Caixa? Els retalls queden bé a les oficines, però i si passegem per la muntanya? L’opinió canviarà, és clar.

Amb este post no vull desprestigiar l’RSC, tot i que no hi hem de confiar com a substitut de l’administració, ni tampoc com a única via per a la col·laboració público-privada a l’àmbit ambiental; ni menys encara com a la redempció total de les empreses que hi participen. El que vull transmetre és que per a fer les coses bé calen coneixements, professionals, seguiment de les accions i voluntat d’anar més enllà de la notícia i la pegatina a la jaqueta. Amb els diners que hi destinà la Caixa, per exemple, es podien haver fet meravelles i sí, preferiria una inversió inicial de la meitat i distribuir la resta en un seguiment continuat al llarg de cinc anys, per exemple. El medi ambient no és un gran esdeveniment on podem arreglar-ho tot en un dia; al medi ambient treballem en processos canviants i flexibles, que difícilment tenen un “final”.

Una recomanació

Per a acabar (i fer-ho en un to alegre), una recomanació estiuenca. Ben a prop del centre d’interpretació del PN del Túria es troba el paratge de la Pea, on vos podreu refrescar al riu. Si voleu suar un poquet abans de clavar-vos a l’aigua (està fresqueta) hi ha una ruta que passa per allà, continua vora riu, remuntant-lo, passa prop d’una gravera que hi ha a la desembocadura de la Rambla d’Artaix (també coneguda com a Artaj, Castellana o Castellarda) i vos condueix cap a l’assut de Benaguasil, on també vos podreu banyar i, alhora, contemplar arquitectura hidràulica centenària i encara funcional.

IMG_1109

IMG_1112

IMG_1114

IMG_1120

Algunes lectures

Un bon material de consulta per a conéixer la vegetació típica dels nostres rius és “La vegetación y el paisaje en las tierras valencianas” de Manuel Costa (Ed. Rueda, pp 221-222) i, a un nivell més general, el capítol de boscos riberencs del monumental “Los bosques ibéricos: una interpretación geobotánica” (Ed. Planeta). Si es volen fer les coses bé també es disposen de manuals tècnics, com el de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient (“Manual de propagación de árboles y arbustos de ribera: una ayuda para la restauración de riberas en la región mediterránea”), la guia metodològica del Ministeri de Medi Ambient, o el manual de bones pràctiques en restauració i gestió ecològica fluvial del projecte RICOVER. També se pot preguntar a les entitats que se’n dediquen, com la Fundación Nueva Cultura del Agua o la Fundació Limne.

Anuncis
, , , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Com NO s’ha de fer una restauració ambiental: els exemples del València CF i La Caixa”

  1. Guillem Says:

    Com bé dius, Andreu, la responsabilitat ecològica o ecosocial de les empreses no solament cal que servisca per fer propaganda. També és essencial fer una propaganda que siga educativa o divulgativa en termes científics de les accions que s’estan mamprenent per part de les empreses amb l’objectiu de retornar part del seu benefici econòmic a la societat, convertit en millora per tothom.
    Per suposat, els millors per divulgar, són tècnics competents que han dissenyat i redactat el projecte d’acció ambiental. És possible que en el futur les grans empreses tinguin un departament d’educació ambiental que s’encarreguen de coordinar totes aquestes accions socials perquè tot isca millor.
    Salut!!

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: