9 d’octubre amb els ulls embenats

Quan llegisquen vostès açò hauran passat ja algunes setmanes des del nou d’octubre i totes les celebracions associades. Si bé és cert que enguany s’ha accentuat el canvi experimentat l’any passat, i hem pogut gaudir d’un ambient festiu i inclusiu que trenca com una bufetada d’aire fresc les inèrcies de les últimes dos dècades, també ho és que hi ha una parcel·la gens menyspreable de la realitat valenciana que s’ha obviat, de forma sistemàtica, a tots els pronunciaments, escrits i actes. La dimensió física i ambiental del 9 d’octubre ha estat, una vegada més, invisible. 

El 9 d’octubre se celebra arreu del País Valencià, no només a València: de com d’evident és, sembla estúpid recordar-ho, però cal fer-ho. És una data a la qual es parla de futur, dels habitants d’aquestes terres, dels canvis als quals ens hem d’enfrontar. Hi ha -sempre- una certa càrrega èpica, un regust de vernís d’història i un clam per a llaurar-nos un futur millor. Ara miren vostès el terra que estan xafant, guaiten per la finestra, passegen pel camp: tot allò que ha succeït i succeirà un 9 d’octubre, tot allò del que parlem, que celebrem i que esperem del futur, ha tingut, té i tindrà lloc a l’espai físic que els envolta. I res no afectarà més a eixe espai que el canvi climàtic.

La forma en que vostès es mouen, l’aire que respiren, el que troben a la fruiteria i el menjar que cuinen a casa, els paisatges que contemplen, les plantes que poden cultivar a la terrassa, l’hortet o el xalet, la seua salut i la dels seues familiars i amics, l’energia que poden emprar, el que paguen per tots -tots- els bens i serveis, el mar al qual els agrada refrescar-se a l’estiu i les muntanyes on els agrada perdre’s a la tardor. Tot, absolutament tot això, i la resta de la seua realitat física, sentimental, fisiològica, laboral i mental es vorà modificada per l’escalfament global. Si volem parlar de futur del País Valencià, resulta esfereïdora la miopia que s’exhibeix en obviar allò que més canviarà el país i la vida dels seus habitants.

13b-84

Pou de neu de la Torreta, a Aitana, a finals del segle XIX (Font). Un testimoni d’un clima que ja no tornarà.

Lamentablement, no sorprèn. L’actual Consell ha decebut i continua decebent les expectatives de qui açò escriu en matèria de canvi climàtic, per molt que em dolga reconèixer-ho. Hem augmentat les emissions de gasos d’efecte hivernacle més d’un 12% durant 2015 (cal recordar que a molts països d’Europa, i fins i tot EE.UU o Xina, han disminuït en major o menor mesura els últims dos anys), no se’n parla al debat públic, no hi ha estratègia comunicativa, ni tampoc voluntat d’encetar un debat seriós sobre el tema. A nivell organitzatiu, la Direcció General de la Generalitat que n’ostenta les competències està abduïda per l’assumpte dels residus i el retorn d’envasos -que no és poca cosa, això, ho admet-, i els recursos que s’hi destinen a la matèria són pràcticament inexistents, La conclusió és inevitable: no ens ho estem prenent seriosament. Estem, malauradament, igual que estàvem.

La part bona, però, és que quan parlem de “canviar” la realitat, no hem d’entendre necessàriament que serà a pitjor. Haurem de fer front a amenaces i problemes intrínsecs del nostre territori (exposició a pujada del nivell del mar, desertificació, incendis, canvis a l’agricultura, ones de calor), però si som capaços de liderar l’adaptació al canvi climàtic, el resultat pot ser fins i tot beneficiós: ciutats amb menys fums, més vivibles, cultius més respectuosos amb l’entorn, una economia que aposte per la recirculació de materials i no per la deixalla constant, un medi natural més sa i que puguem gaudir més, o un sistema energètic més fiable, net, barat i democràtic. Lluitar contra el canvi climàtic és fer-ho també per un món millor, no com a una última línia de defensa front la catàstrofe, desesperançadament.

I lluitar per un País Valencià millor, celebrar la nostra data més important, hauria d’anar acompanyada necessàriament per l’assumpció de que hem de fer front, d’una vegada per totes, a l’amenaça més greu que hem enfrontat mai com a societat, i que alhora ens obri les portes d’un futur més just i pròsper, si ho sabem aprofitar.

[Article publicat a la revista Saó d’octubre de 2016]

Anuncis
, ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: