Així no, companys, així, no: una tragèdia en tres actes

Fa unes setmanes van coincidir tres esdeveniments –per anomenar-los d’alguna manera- separats, però molt simptomàtics. Una conjunció d’aquelles que, com una espurna en meitat de la nit capaç d’il·luminar fugaçment el penya-segat, ens diu que eixe no és el camí. Que explicita, d’una forma dolorosa però translúcida, que el govern valencià no té per prioritat la qüestió ambiental, que no incorpora l’eix transversal del canvi climàtic a la seua acció de govern. I això, feu-me cas, és una errada monumental, car serà l’escalfament global allò que més canviarà el nostre país els propers anys.

A l’inici de desembre, no sé si vostès ho recordaran, es parlà durant uns pocs dies d’una carrera que mai no es va celebrar: la pujada al Garbí, un dels cims mítics de la Serra Calderona, a tocar de València. La carretera, si vostès no han estat, és sinuosa i estreta, envoltada d’uns paisatges d’una gran diversitat biològica (i geològica), i el pic és un dels símbols del parc natural. Ens trobem, doncs, en zona protegida, però això no impedia que es realitzaren carreres de cotxes. Al 2016 es proposà la recuperació del ral·li, i l’embolic estava servit: alguns ajuntaments i associacions estaven a favor, els ecologistes i la conselleria de medi ambient en contra… però ep! El PSPV-PSOE de la província de València hi estava a favor. La seua secretària d’esports adduïa que “era una competició molt arrelada”, que “posava en valor un dels entorns més rellevants de la província de València” (sic), i que la carrera “se celebraria a una carretera asfaltada i no afectaria a la integritat del paratge natural”. Obviant la resposta a allò de l’arrelament (des de quan la “tradició” és un motiu legítim en sí mateix per a mantenir una pràctica nociva per a les persones o el territori?), si per a posar en valor (com deteste eixa expressió!) un espai natural cal emplenar-lo de cotxes a tota virolla, apaga i anem-nos-en. El contrasentit, feridor, és més que evident. Com ho és també que el fet de que hi haja una carretera asfaltada no és motiu per a permetre carreres (que provoquen contaminació acústica, atmosfèrica i també de residus que es deixen els assistents), sinó justament per al contrari: per a controlar l’accés (com es fa a molts altres parcs naturals) i per a buscar alternatives de gaudi de la natura. Els estudis són ben clars: el paper que tenen les carreteres en la fragmentació ecològica del territori és enorme, no només a nivell de terra sinó també –i en funció del trànsit i els decibels- a l’altura a la qual volen les rapinyaires.

Calderona bosc

El bosc, mosaic sempre canviant. (La Calderona)

Segon acte. Pocs dies després del desgavell sobre rodes, em sobresalta durant el desdejuni una cunya de ràdio. Pense que l’he escoltada mal, que estava adormit i no ho he entès bé. Però no, perquè ho comente per Twitter i altres usuaris comparteixen la meua estranyesa i sorpresa. Un anunci de la Generalitat Valenciana (aquella campanya, magnífica per altra banda, d’”El Nadal és Valencià”), a la qual es posa com un al·licient el fet de tenir un “Nadal a 20 graus”. Vint graus, ni més ni menys! Per a que es facen vostès una idea, la mitjana de les temperatures màximes a València al desembre-gener és de 16 ºC. El que ens transmet la Generalitat (a banda d’aquell “valencianocentrisme” tan poc elegant i vertebrador: quina és la temperatura hivernal a la Jana, Ademús o Alcoi?) és que 4 ºC més són desitjables, quan allò cert és que un Nadal a 20 ºC seria una autèntica catàstrofe per als agricultors, ramaders o pescadors, a banda de que ens trobaríem a un escenari (augment de 4 ºC de temperatura mitjana) que el banc mundial defineix com a catastròfic. No, amics de la Generalitat, el Nadal valencià no és a vint graus: és a setze. Els turistes ja tindran temps de venir a partir de març, no patiu.

clima valencia

Dades climàtiques de València (Wikipedia)

Últim acte. Una notícia, també de desembre passat, que va ser qualificada com un èxit econòmic, empresarial i de gestió del govern valencià: el retorn dels vols directes entre València i Barcelona. De veres és una bona notícia? El que és és la trista evidència del fracàs de la connexió ferroviària, prioritària per a mercaderies i persones, i molt menys contaminant (un passatger d’un avió emet molt més diòxid de carboni que un d’un tren). Té cap trellat anar volant entre dos ciutats tan properes? Cap ni un! Si a més li afegim que es farà (en part) amb diners públics, només podem esperar que es retiren eixos vols com més prompte millor.

transport

Emissions per tipus de transport i passatger (Agència Europea del Medi Ambient)

Són tres històries aïllades… o no? És possible que vostès pensen que no tenen tanta importància, que sóc un exagerat. Que fer una carrera a un parc natural, anunciar el bon temps per a atreure visitants i posar un vol directe a Barcelona no és per a tant. Potser, individualment, no representen cap bestiesa inassumible (n’hem vist tantes, a esta terra!), però sí que evidencien que l’amenaça del canvi climàtic no ha permeat a tots els nivells polítics, i que l’acció de govern continua menyspreant i oblidant, de manera sistemàtica, la incorporació d’una cosa tan evident com és el context de canvi global que ja vivim i que, si no fem res, anirà in crescendo. I és que això no va d’animalets i plantetes. Va de vostè i de mi, de la nostra salut, de la nostra memòria, dels nostres paisatges. Del nostre futur.

(Article originalment publicat al número de Saó de març de 2017)

Advertisements
, , , , , , , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

One Comment a “Així no, companys, així, no: una tragèdia en tres actes”

  1. Maria Jose Says:

    Es demostra una vegada més la poca preparació i cultura ambiental de la gent que dirigueix i gestiona la funció pública. D’acord amb absolutament tot el que has dit. Gràcies.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: