Llaurem-nos el futur

Quan pensem al canvi climàtic pensem en tubs d’escapament, fàbriques i, per suposat, en óssos polars. Però ni aquells són els únics causants de l’escalfament global, ni l’úrsid és l’únic que el patirà. Al País Valencià, de fet, mai no en veurem cap, però tenim els nostres propis óssos polars, perquè som un territori amb una biodiversitat excepcional, però vivim a la fina línia roja de l’escalfament global. El Mediterrani és una de les àrees del món més vulnerables a una pujada de temperatures, i ens hem de preparar si volem garantir un futur digne per a nosaltres i el benestar d’aquells qui vindran.

Però a més d’un país ple de tresors naturals, som també un país profundament agrícola. El nostre és un territori solcat per sèquies, cavallons i bancals, on generacions de llauradors i llauradores han tingut cura d’una terra que de vegades era fèrtil i de vegades minsa, però de la qual sempre han sabut treure el bo i millor i posicionar-nos com una de les regions europees amb més i millors productes agrícoles. Ara, en un context globalitzat al qual cal redoblar els esforços per a ser competitius, a l’agricultura li hem de començar a reconèixer una altra vessant, més enllà de nodrir-nos: la de protegir el país i actuar de fre front al canvi climàtic.

IMG_3254 (1)

Paisatge forestal i cultius de secà. (Chera, València)

Que els camps de cultiu en actiu actuen com a una barrera als incendis és un fet que es percep de forma clara quan el foc arrasa una muntanya. Allà on hi havia bancals, les flames ho han tingut pitjor per a saltar d’un arbre a un altre. Ara, a més, s’ha pogut conèixer amb detall una altra de les seues contribucions ambientals: la de la seua capacitat de segrest de carboni. És a dir, el potencial que tenen per a “capturar” part dels gasos que causen l’escalfament global. Un potencial que podem incrementar amb bones pràctiques agrícoles, pel que gestionar bé els nostres cultius i apostar per l’agricultura és lluitar doblement contra el canvi climàtic: per una part, es disminueix la contribució valenciana al problema, i per altra es preparen els cultius per a les condicions futures d’escassesa d’aigua o extrems tèrmics.

ivia

En un excepcional treball, l’IVIA quantifica quina és la capacitat de segrest de carboni dels sòls agrícoles valencians, i el resultat és sorprenent: si apliquem les millors tècniques disponibles podrien capturar una quantitat equivalent a les emissions de vuit anys del País Valencià. Una xifra que podria assolir-se, segons l’estudi, en un període de quinze a cent anys, i que sens dubte seria una ajuda inestimable a l’hora de complir amb els compromisos climàtics que de moment estem incomplint de forma flagrant.

Com sap tot aquell qui haja treballat en medi ambient, i com va dir Francis Bacon, “el coneixement és poder”, i apostar per la ciència és sempre apostar pel progrés. Queda molt de camí per a tenir un verdader sistema d’informació ambiental, però ara sabem, més que mai, que l’agricultura ha de formar part no només de la nostra identitat com a poble, sinó també d’un avenir on els valencians hem de saber derrotar els mals auguris i resistir l’embat de l’escalfament global, perquè encara no és tard.

Una reflexió final. Reconec que vaig ser (i encara sóc, en certa mesura) crític amb la unió de les competències d’Agricultura i Medi Ambient en una única conselleria, per com la part ambiental patiria un risc clar d’invisibilització i anèmia pressupostària, però com més avança la legislatura més sentit li veig. No només pel nexe i clau de volta essencial que representa Elena Cebrián, una consellera enginyera agrònoma de formació i amb una vastíssima experiència en medi ambient que ja voldríem molts ambientòlegs, sinó per una interrelació tan indefugible com afortunadament capaç de produir sinèrgies inesperades. Al final, d’una forma o d’una altra, tot és territori: sòl, biodiversitat, paisatge, patrimoni. Perquè el nostre país no està fet de compartiments estancs, sinó d’una barreja tan antiga com les arrels de les oliveres de Canet lo Roig i els roures del Barranc dels Horts, que s’endinsen profundament a un sòl que no només és llegat, sinó futur. El futur de les valencianes i valencians.

Anuncis
, , ,

About Andreu Escrivà

Ecòleg i ecologista, que no és el mateix. Sóc -això diuen- ambientòleg i Doctor en Biodiversitat. M'agrada -i molt- la política, i per això escric este blog. Tracte de parlar del que sé, pregunte molt, punxe a propòsit i aprenc constantment. I en això estem.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: