Superherois, identitat i canvi global

Jo vaig créixer amb Capità Planeta i també amb aquell afable i xicotet ésser anomenat David. A l’escola estudiàvem això del medi ambient, i la idea que ens quedava és que les persones fèiem coses que embrutaven o malmetien la natura. Si no, de què anaven a estar tan atrafegats el superheroi blau i el nan que sempre anava a lloms d’una rabosa. Però eren tan llunyanes! El forat de la capa d’ozó ens esglaiava, car algunes previsions ens parlaven d’un Sol violentament lluminós, sense les ulleres fumades del planeta. També llegíem sobre la pluja àcida, i com rossegava els boscos, i es quedava un paisatge de quadre de Friedrich –sense que jo sapiguera en aquell moment qui era el pintor alemany. Però ai! Eren coses distants, boiroses, de l’atmosfera quilòmetres enllà o de boscos de Lapònia, però que no arribaven a atansar el territori valencià. Ací no teníem ni gel ni aquell forest que atrapava la llum com una teranyina.

A casa nostra els problemes tenien un biaix que es feia palès a informatius i llibres de text: la contaminació directa, visual, feridora. Recorde amb vivesa una fotografia del riu Segura prop de la desembocadura al qual no s’hi veia aigua, ni cap rastre de vida vegetal o animal: tan sols bidons de plàstic i plantes seques. Els problemes ambientals, durant massa temps, han sigut sinònim de pol·lució: els subproductes tòxics de les nostres activitats enverinaven el nostre entorn. Des del carbó del segle XIX fins els residus radioactius de la segona meitat del segle XX, gestionar el medi ambient implicava tan sols minimitzar els danys dels nostres abocaments, reduir-los en el millor dels casos

5-curiosidades-sobre-el-Capitan-Planeta-que-quizas-no-recuerdes

Però ara, ben entrat el S. XXI, no parlem tan sols de rius bruts i aire amb partícules nocives. Hem entès, finalment, que el medi ambient és un llençol que tot ho cobreix: des del forest oblidat de l’interior valencià fins els camps d’arròs, des de la mobilitat urbana i els debats aferrissats que patim a diari, fins els jardins ornamentals d’urbanitzacions despreocupades que ajuden les espècies invasores a estendre’s pel territori. Des de les depuradores d’aigües residuals i els rebuts de la llum, aigua i recollida de residus fins les reserves de fauna i el canvi climàtic que pinta de blanc el corall i de marró l’Àrtic.

Una gestió coherent, amb base científica i visió de futur del medi ambient és ara més que mai el ciment indispensable per a bastir la via valenciana cap a la sostenibilitat.

Però “medi ambient” és un terme enganyós i que comença a buidar-se de significat, com tants altres ho han fet abans. Molts el qualifiquen de redundant, en tant que “medi” i “ambient” són exactament el mateix. Però ens serveix per a establir una distinció bàsica, que ens haurà de servir per aclarir conceptes: el medi ambient no és “la natura”. El medi ambient és la interacció dels humans amb la natura, és el nostre entorn físic però també totes les interaccions que allà s’hi produeixen. Hem d’oblidar, perquè no en tenim, aquella postal idíl·lica d’ambients prístins i naturals, perquè al Mediterrani en queden ben pocs després de mil·lennis d’ocupació humana. Hem d’oblidar-nos de l’Antàrtida, de Costa-Rica, de Yellowstone. El nostre patrimoni és l’Horta, el secà, els arrossars, lesmarjals que han suportat com han pogut l’embat del progrés, boscos que són relíquies i pinades sense valor ecològic per tot arreu.

Xuquer Dos Aguas Jucar

El Xúquer, prop de Dos Aguas

El nostre és un territori complex, i és per això que mai no hi ha fòrmules màgiques. No hi ha una resposta unívoca i definitiva a preguntes recurrents com: “Què fem per a que no creme el bosc?”. Primer ens haurem de preguntar quin bosc tenim i després, i no és cap bajanada, per què no volem que creme. Perquè afecta la dinàmica ecològica de l’ecosistema? Perquè ens provoca pèrdues econòmiques? Per responsabilitat moral? Ací no hi ha bons ni dolents, i simplificar el debat eliminant-ne les aristes, la complexitat científica i la profunditat i imbricació en la societat només pot conduir a la incomprensió, la repetició d’errades i el fracàs.

Però per molt complicat que siga –que ho és-, avançar cap a una millor gestió del medi ambient és un deure i una necessitat que ens hem de marcar com a societat, i que el Consell, ara que compleix dos anys, ha d’assumir com a seua. Perquè viurem millor, perquè garantirem un territori saludable i productiu a les generacions futures, perquè no tenim cap més tros de terra on ser valencians.

[Article publicat originalment al número de juny de 2017 de SAÓ]

Anuncis
,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: