Dimitisc del Comitè d’Experts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana 

M’ha costat prendre esta decisió, no ho negaré. Molt. El que tractaré de fer és explicar-ne, el millor que sàpiga, el perquè.

Ésser cridat a formar part d’un comitè d’experts és, per a algú que treballa a la matèria, un honor increïble. És poder ajudar al teu país a prendre millors decisions i retornar-li, en part, tota l’ajuda que t’ha brindat mentre et formaves i creixies com a professional. És una oportunitat, també, de bastir ponts i conèixer més mirades, d’enriquir-se i pensar en impulsar accions, agilitzar decisions i donar suport a polítiques que vagen en la bona direcció.

Em van notificar la meua incorporació al comitè la tardor passada, enmig d’un moment d’efervescència personal i professional: tot just guanyava un premi de divulgació científica amb un llibre sobre canvi climàtic (“Encara no és tard”), i alhora encetava una nova etapa professional a un organisme dedicat a la lluita contra el canvi climàtic. Una coincidència tan absurdament improbable com benvinguda i celebrada en un món de crisi i precarietat.

A principis de novembre de 2016 ens convocaren a una reunió, que tingué lloc el 16 d’eixe mes. Allà, els integrants constàrem en quin punt tan immadur es trobava l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic 2013-2020 (encara en revisió!), o les mancances que tenia el comitè (no hi havia cap persona experta en emissions de gasos d’efecte hivernacle a la reunió). Tampoc ens va quedar massa clar el funcionament i com ens organitzaríem, però vam pensar que tots eixos engranatges s’anirien ajustant en les següents reunions, que suposàvem que es produirien cada pocs mesos. Estàvem equivocats; des de llavors no ens hem tornat a reunir, i ja ha passat un any.

Un any durant el qual, a cada presentació de llibre que he realitzat -l’última, hui-, m’han presentat com a membre de la comissió d’experts, amb un punt d’admiració i respecte. Un any durant el qual primerament no sabia què dir sobre la meua pertinença al comitè, i on finalment m’ha acabat donant vergonya. Hui a Alzira m’han preguntat què fem allà, quina informació generem, com ho avaluem. He posat cara de circumstàncies i he dit, com sempre, la veritat: res. Em sent un impostor amb un títol de cartró-pedra, un falsificador involuntari, a contracor. Amb quina autoritat puc parlar al públic d’implicar als polítics en la lluita contra el canvi climàtic si jo, que estic en una de les millors posicions per a fer-ho, no he tingut oportunitat durant un any sencer?

FullSizeRender-2

Presentació d’ “Encara no és tard” a Vila-real.

El comitè no només no s’ha reunit, sinó que no li han arribat informes, dades o actualitzacions del treball fet a la Conselleria. Ni tan sols (i això em pareix especialment sagnant) la convocatòria de la I Jornada d’Investigació de la Càtedra de Canvi Climàtic signada unilateralment, i sense coneixement de la resta d’universitats, amb la Universitat Politècnica. De què val reunir a experts en la matèria si després no els uses per a res i ni tan sols els avises de simposis als quals podrien -deurien!- participar?

Hi ha molts passos entre la decepció i la dimissió, i esta no és una decisió en calent. El proppassat 5 de juny alguns dels integrants del comitè publicàvem un article al qual mostràvem la nostra inquietud per la paràlisi, però alhora renovàvem la nostra disposició a col·laborar en tot allò en el que la nostra ajuda fóra benvinguda. Hi ha molt de coneixement al comitè i calia (cal) aprofitar-lo: ens manquen tantes dades i tants informes! No vam rebre cap resposta institucional, i cinc mesos és un termini més que suficient.

Durant els últims dotze mesos he estat a disposició de tots aquells qui m’ho han demanat. He recorregut el país -i continue fent-ho- sense cobrar ni un euro per presentar el llibre o fer xerrades de canvi climàtic, he concedit entrevistes a periòdics, ràdios i televisions, he contestat dotzenes de correus de professors, estudiants, associacions i sí, també de polítics. He ajudat amb mocions sobre canvi climàtic o iniciatives municipals, i sempre he trobat un gran interès per abordar els reptes que ens posa als valencians l’escalfament global. He sigut útil en tots els espais on veia que podia ser-ho, i espere continuar aportant el meu granet d’arena allà on siga possible. És una activitat que me fa immensament feliç. Però lamentablement, i després d’un any, crec que el Comitè d’Experts en Canvi Climàtic no és un d’eixos espais als quals se’m valore, se m’escolte o senzillament, puga canviar res. Ni tan sols sé si existeix formalment!

Que no se me malinterprete: desitge i espere que el Comitè, integrat per professionals més que reconeguts, continue la seua trajectòria, i que tant de bo siga llarga i profitosa. Reconec i valore el treball dels tècnics de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, gent que porta molts més anys que jo desvetlant-se amb el canvi climàtic i tractant d’engegar i fer funciona la maquinària ambiental a la raquítica administració valenciana. Ara, que també treballe a l’administració, els entenc més que mai. I sí, vull fer un esment especial a la consellera Elena Cebrián, qui no només ha acceptat de bon grat les meues crítiques -públiques i privades- i ha potenciat el seu discurs sobre canvi climàtic, sinó que va decidir acompanyar-me en una de les presentacions d’ ”Encara no és tard”, a la llibreria El Cresol. Tota la sort, tot l’encert a la bona gent que hi ha a un vaixell que no hauríem de deixar que s’enfonse mai, i l’agraïment per haver decidit comptar amb mi en un primer moment.

Desitjaria acabar aquesta carta amb el convenciment de que un dia tornaré a formar part del comitè, si les coses canvien i si així m’ho demanen. M’encantaria ser útil al meu país allà, però no m’ha de distreure d’allò que és realment important: estar sempre a la vostra disposició, al vostre abast, a un tuit, una telefonada o un correu de distància. Perquè el coneixement sobre canvi climàtic demana ésser transmès, compartit, reutilitzat, i no romandre tancat entre quatre parets, sense saber què fer allà.

Encara no és tard.

Anuncis
, , , ,

About Andreu Escrivà

Camine, aprenc, escric.

Mostra totes les entrades de Andreu Escrivà

Subscriure's

Subscribe to our RSS feed and social profiles to receive updates.

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: